Malgrat el que podria semblar pel provocador títol Com parlar dels llibres queno hem llegit (Empúries), Pierre Bayard no proposa, en aquest assaig, un enaltiment de l'analfabetisme i la desinformació. El primer que planteja és el tipus de no-lectura i classifica les obres no-llegides en no llegides pròpiament, fullejades i oblidades. Bayard explica que per parlar d'una obra el principal és ubicar-la en el que anomena la biblioteca col·lectiva. I aquest és el truc. Per poder ubicar una obra a la biblioteca de l'autor i l'autor a la biblioteca universal, cal haver llegit bastant, si més no sobre literatura.Una altra de les tesis que Bayard defensa és que un llibre no és el mateix per a tots els lectors, perquè cadascú té el que anomena llibre interior abans de començar a llegir una obra. Un llibre interior fet d'altres lectures i comentaris sentits, que anem elaborant durant tota la vida com a lectors. Per tant, podem estar comentant amb algú un llibre fent cadascú la seva interpretació personal i sense trobar punts en comú. La proposta d'una lectura desacomplexada i lliure fa que, lluny de presentar una fantasmada com podria semblar, Bayard defensi la lectura més pural i autèntica i fins i tot la no-lectura com a valor cultural i sobretot per gaudir-ne. A més, paradoxalment Com parlar de llibres que no hem llegit és una obra d'obres, plena d'exemples i cites d'altres llibres que difícilment es poden exposar sense haver-los llegit. Un joc intel·lectual que absorbeix des de la primera pàgina. L'obra aposta per la lectura com un acte creatiu i individual i refusa l'anquilosament academiscista que presenta la lectura com un acte elitista. El llibre de Bayard és segurament un bon llibre per llegir o, si es vol, per fullejar, però segur que no serà un d'aquells que s'oblidin fàcilment.
Article publicat al suplement de Cultura del diari AVUI, de 31 de gener de 2009.
