Un altre Auschwitz és possible * (Eva Piquer)

Imre Kertész **

El premi Nobel hongarès Imre Kertész,

supervivent de l'Holocaust nazi, alerta del perill que la història es repeteixi.

El títol d'aquest llibre s'ha de llegir com una amenaça, no pas com una reivindicació. Ho va advertir ahir a Barcelona el Nobel hongarès Imre Kertész (Budapest, 1929): "El que ha passat una vegada pot tornar a passar; hi ha el perill que es repeteixi. Després d'Auschwitz no ha passat res de substancial en la nostra vida quotidiana, de la qual va sorgir aquell horror. Encara no ha passat res que pugui refutar Auschwitz". L'any 2004, l'escriptor va viatjar a la capital catalana per presentar-hi Liquidació, la primera novel.la que va escriure ja amb l'etiqueta de premi Nobel. Ara hi ha tornat per parlar d'un llibre imprescindible per intentar entendre l'autor: Dossier K. (Acantilado), una autobiografia a dues veus que té forma d'entrevista. Kertész pregunta i Kertész respon. A l'hora de dialogar amb si mateix, aquest supervivent del nazisme i de l'estalinisme ha recuperat el periodista que porta dintre (va treballar fugaçment en un rotatiu de Budapest després del seu pas pels camps de concentració) i s'ha fet aquelles preguntes que tenia ganes d'aclarir. Les respon totes sense excepció, esplaiant-se de gust, ni que sigui a costa d'exposar les pròpies contradiccions. Contra Adorno La història europea, els lligams entre ficció i realitat, les motivacions de l'art i els anteriors llibres de Kertész desfilen per unes pàgines que, com tota l'obra de l'hongarès, tenen l'Holocaust com a teló de fons. Un cop més, l'autor desmunta la frase d'Adorno segons la qual és bàrbar escriure poesia després d'Auschwitz. I ho fa sense embuts: "Aquesta frase és una bomba fètida moral que infesta de forma supèrflua l'aire, que de totes maneres ja feia pudor". Dit això, ho argumenta:"No puc imaginar que una ment com la d'Adorno demani a l'art que renunciï a representar el trauma més gran del segle XX. D'una banda és cert que l'assassinat industrialitzat de milions de persones no pot servir de base per al plaer estètic. Però, ¿hem de considerar per això una barbàrie els poemes de Celan o de Miklós Radnóti? És un acudit dolent, i ja està". El premi Nobel també reflexiona sobre la creació literària: "No vaig començar a escriure perquè poseia talent sinó al contrari: quan vaig decidir escriure una novel.la, també vaig decidir, de passada, tenir talent. El necessitava per acabar la feina. M'havia d'esforçar a escriure un bon llibre, no pas per vanitat, sinó per la naturalesa de la cosa. Encara que sembli mentida, aquestes confessions d'Imre Kertész en primera persona ens les hem de creure a mitges. Contenen tanta autenticitat com les seves novel.les, però tampoc més. "Tot el que dic en relació als fets històrics és veritat; la resta, no necessàriament".

El suïcidi enfront de la "vergonya de seguir vivint"

La banalització de l'Holocaust és tan gran que Auschwitz s'ha convertit en un parc temàtic per a turistes, lamenta Kertész. "Us recomano que no hi aneu -diu l'escriptor als periodistes catalans-. En canvi, només tres quilòmetres més enllà hi ha Birkenau, l'autèntic camp d'extermini: allà, si et concentres, si que encara es pot percebre una mica aquella irracionalitat malvada al servei de la mort". "T'ocupa encara la idea del suïcidi?", es pregunta Kertész en el llibre Dossier K. I Kertész respón: M'ocupa, però no com abans, en temps de la dictadura, en què semblava l'única alternativa..." El primer Kertész interromp: "Vols acabar la frase?". I el segon continua: "Per descomptat: [el suïcidi semblava] l'única alternativa a la vergonya de seguir vivint". A l'hotel de Montjuïc on ahir va tenir lloc la trobada amb la premsa, el Nobel de literatura de 2002 va explicar: "El sentiment de culpa del supervivent és bastant boirós. La consciència de culpa ve del fet que el supervivent a hagut de col.laborar amb la maquinària totalitària, ha hagut d'entendre d'alguna manera el funcionament del totalitarisme. No s'hi pot fer res: aquest és el preu de sobreviure". Pell de gallina. * Article publicat per Eva Piquer al diari AVUI a la secció Cultura i Espectacles. 27 de setembre de 2007

** Fotografia extreta de elpais.com