REFLEXIONS A PROPÒSIT DE “EL SILENCI ABANS DE BACH”
.
“El silenci abans de Bach” és, abans que qualsevol altra cosa, un exercici de sensibilitat extraordinari, una transposició de la imatge identificada amb la música i una música reinterpretada amb múltiples matisos i efectes.
Les imatges es succeixen nítides, amb un ritme precís i amb una dosificació exacta. La música s'adapta a tots els moments, a totes les sequències amb energia i precisió. La música, la imatge i la paraula, troben la conjunció global per donar lleugeres, però precises i oportunes, pinzellades a aconteixements que vàren marcar significativament la humanitat, en la història -Dresde, l'Holocaust-,...
Amb “El silenci abans de Bach”, la imatge i la música es confonen, es fonen, i aquesta, -subtil, volàtil-, pren forma, es materialitza i ens transporta a diverses manifestacions i interpretacions.
Portabella ens ofereix amb aquest film una altra mostra de cinema modern, experimental, en el que no tot es mostrat i en el que l'espectador s'ha de submergir per captar-ne l'essència, l'essencial. Tot en ell té una íntima relació, una plenitud d'efectes. La música i la imatge, la imatge i la música, formen un tot inseparable en el que cada un necessita de l'altre, en el que cada un explica l'altre.
La creació, la recreació en els espais que s'omplen amb la música com a vehicle humanitzador esclata en el cor final, el Magníficat, i en el traçat d'un pentagrama, buit encara de notes.
El silenci abans de Bach” és una joia enmig de tanta mediocritat.
.
Lluís Gil
.
“El silenci abans de Bach” és un film de Pere Portabella.
web pere portabella: http://www.pereportabella.com/
Acabo de llegir el comentari sobre la pel·lícula. Coincideixo totalment amb la sensiblitat que Portabella ens mostra i amb la capacitat de suggerir a través de les imatges.
ResponEliminaI un aspecte a destacar: som Europa. Portabella ha fet una obra d'art que s'insereix en la tradició cultural europea. Un fet d'una gran normalitat, encara qeu no sigui massa corrent.