Retalls de lectura (Fa temps vàrem iniciar una secció al Blog...)

Als diaris, a les revistes, als llibres, hi ha articles, notícies o fragments que poden interessar a altres persones a part de qui els llegeix. Fa temps vàrem iniciar una secció al Blog, amb el nom de Retalls de lectura, a la que nomès vàrem transcriure un o dos articles i es va estroncar. Ho tornem a intentar avui amb la transcripció d'un article de l'Artur Iscla*, que ens parla d'una nova biblioteca: la biblioteca Antònia Adroher, a Taialà.

.

Una nova biblioteca

Fa trenta anys que l'Ajuntament va obrir a Taialà la primera biblioteca. Durant aquest temps, el concepte de que ha de ser una biblioteca ha evolucionat considerablement, igual que ho jan fet altres equipaments culturals.

.

L'Ajuntament de Girona inaugura una nova biblioteca: bé, el que fa és substituir la petita i antiga biblioteca de Taialà, la primera que l'Ajuntament va obrir ara fa trenta anys, per la moderna i molt més espaiosa biblioteca Antònia Adroher. Durant aquests trenta anys el concepte de que ha de ser una biblioteca ha evolucionat considerablement, igual que ho han fet altres equipaments culturals com museus, arxius o teatres. En especial, però, les biblioteques han sabut adaptar-se a una societat molt canviant, on el producte i la comunicació audiovisual han anat prenent cada vegada més importància, sense perdre la seva principal funció: promoure el llibre i la lectura.

Girona ha pasat de tenir una petita biblioteca municipal que pràcticament era un apèndix de l'escola de Taialà, a disposar d'na xarxa de quatre biblioteques, dos punts de lectura, 30.000 socis, un ampli programa d'activitats i un munt de projectes, alguns ja fets realitat i altres que depenen de l'impuls de les diverses administracions.

Els que treballem en aquest sector podem tenir la idea que la gran majoria de persones saben molt bé com són les biblioteques avui, però això no és ben bé així, ja que nomès ho saben els usuaris habituals. En el cas de Girona, per exemple, un 30% dels ciutadans no n'han visitat mai cap i un percentatge important fa força temps que no les visiten. Per tant cal continuar invertint esforços a explicar que avui les biblioteques disposen d'un ampli fons en llibres, revistes i diaris, però també en música i pel.lícules, com a productes culturals de primer ordre i, també, perquè no dir-ho, com a reclam perquè la gent poc acostumada a llegir s'apropi a aquests petits santuaris del llibre.

Les biblioteques s'han convertit en vertaders centres d'informació on l'atenció personal i la conexió a internet juguen un paper molt important. Programem també un munt d'activitats tant en el mateix equipament com a tota la ciutat. És aquest un dels grans canvis que han tingut les biblioteques: si fa trenta anys eren espais de lectura i estudi on solien entrar els convençuts, els que ja llegien, avui són equipaments oberts que projecten la seva activitat a tota la ciutat, mantenint una activitat activa envers els seus usuaris potencials perquè es converteixin en reals. Avui les biblioteques desenvolupen la seva acció en el territori on estan situades, sigui barri o municipi, adeqüen el seu fons i programen activitats tenint molt presents les necessitats i els interessos de la població i col.laboren i es coordinen amb la resta d'agents del territori: centres cívics, centres educatius, associacions i col.lectius, institucions, etc. Això no seria possible sense uns professionals que, juntament amb el fons documental, representen el gran potencial de les biblioteques. L'Ajuntament de Girona ha fet una aposta per compactar serveis com els centres cívics i les biblioteques. Amb aquest nou equipament ja són tres els que segueixen aquest criteri: el centre cívic de Palau i la biblioteca Ernest Lluch, el centre cívic Pont Major i la biblioteca Just M. Casero i el centre cívic Ter i la biblioteca Antònia Adroher, i encara n'hi podriem afegir un quart: el centre cívic Sant Narcís i el punt de lectura del barri (com a embrió d'una possible biblioteca en el futur). Aquest model és una aposta clara de serveiu als ciutadans que troben en un mateix espai dos equipaments socioculturals de primer ordre, equipaments que es poden complementar plenament sense perdre cadascún d'ells la seva identitat. Si els centres cívics podriem dir que basen el seu potencial en la participació i conexió amb les entitats i l'acció cultural mal anomenada popular, les biblioteques tenen el seu gran potencial en l'accés a la cultura, al coneixement i a la informació mitjançant el fons, els mitjans i els recursos humans de què disposen. Tots dos serveis representen el que els tècnics de cultura anomenem cultura de proximitat, però que no és res més que adequar la seva acció a les demandes i necessitats dels ciutadans i ciutadanes de cada sector de la ciutat, no és res més que apropar la cultura a les persones, amb l'objectiu d'evitar la fractura del coneixement i la informació i no és res més que oferir una cultura participativa envers una cultura de consum.

Deixant de banda les disquisicions polítiques de si és un centre cívic amb una biblioteca a dins o una biblioteca amb un centre cívic al costat, el que cal és que siguin serveis potents i amb identitat pròpia, però amb una bona conexió i coordinació que faci possible la creació de dinàmiques que els enriquixin mútuament i beneficiïn els usuaris. A aquests els és igual l'ordre i l'encaix, el que volen és que funcionin i funcionin bé. Centres cívics i biblioteques són dues vessants d'una mateixa idea: arribar a un major grau d'autonomia i llibertat mitjançant la cultura i el coneixement. Tal com va dir Antònia Adroher: "La cultura i la instrucció són instruments necessaris per a una vida més lliure, per a la llibertat de tots".

.

* Cap dels serveis municipal de Biblioteques de l'Ajuntament de Girona