Josep Palau i Fabre (Barcelona 1917 - Barcelona 2008)
En la seva memòria i amb el reconeixement més profund per tota la seva trajectòria, reproduïm un poema seu i, al marge, un video d'una lectura a càrrec de Hermann Bonnín.
À celle qui se fait appeler "Tabou"
on el teu cos madur fóra el meu instrument,
i el teu ventre, que té la forma impertinent,
daria el ritme atroç del repòs de la dansa.
Obririen l'espai espais d'esgarrifança,
i entorn del blanc silenci, una música ardent,
fingiria en en el sostre un ample firmament
on àngels taciturns farien contradansa.
I hauríem, de la nit, els infants més rebels:
monstres que pariries en la buidor dels cels
i anirien a raure a l'òrbita malalta
on circumden a lloure els coixos i els cretins ...
Jo et besaria el ventre com una immensa galta
i tu em demanaries que te'l besés per dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari i pots escriure el que et sembli d'interès per publicar. Tu escriu, tindràs resposta.