"Escoltar en Lluís Lucero sempre és un luxe. El fet d’escoltar-lo fa que l’atenció es torni més sensible, més lleugera i més lligada a la música de la paraula. La modulació de la seva veu, la cadència i sonoritat dels seus poemes ens acosten al poeta més íntim; al Virgili que acompanya a un cec per les vores circulars de la Divina Comèdia. Aquesta capacitat de captar l’atenció de l’oient, de traslladar·lo a un món íntim i personal fa que ens emocionem, que tinguem els sentits en actitud expectant, la pulcritud i sensibilitat del seu llenguatge, l'atmosfera que enbolcalla l’espai fa que poguem construir arquitectures mentals que es sustenten diàfanes sense pilars ni maons. Els poemes, són com parets que creixen al nostre voltant com un laberint. En Lluís ens dona el fil perquè el poguem seguir, mentre construeix pas a pas i davant nostre, els camins fets de sentiments, desitjos i records que teixeixen els seus poemes. Al centre del laberint, on no hi ha final, només en Lluís, ens diu sense dir-ho, que això no és l’acabament sinó la pausa del principi. És el que poguem retenir nosaltres, són els mots, els sons i les paraules; són els records i els rastres deixats per aquesta parla serena i intensa farcida d’emocions entre la pell i l’ànima . Ha estat una lectura en l’intimitat, un veritable plaer."
Pep Admetlla-Escultor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari i pots escriure el que et sembli d'interès per publicar. Tu escriu, tindràs resposta.