L'amic Pere García, home de teatre i crític teatral, que va assistir a l'estrena d'aquest espectacle al Teatre de Salt, amb motiu dels premis 3 de Març, i que també ho va fer diumenge passat al Teatre del Centre cívic de Sant Narcís, amb motiu de l'acte d'entrega dels guardons als guanyadors del V Premi de narrativa 2010, ens ha enviat la seva crítica:
Els animals de la faula de EL LLIBRE DE LES BÈSTIES de RAMÓN LLULL, són una
excusa per retratar algunes de les facetes més tenebroses de la condició
humana. Per això, quan l’any 1995 COMEDIANTS van decidir fer un espectacle
teatral a partir del text de Llull, emprant tota la seva desbordant fantasia i
una gran maquinaria escènica van aconseguir una funció amb escenes bellísimes,
però sols en comptats moments l’espectacle mostrava la tendresa amb que l’autor
es mirava els animals presentats, tot i què el que en retratava, n’era la part
més fosca.
A l’entrega dels PREMIS 3 DE MARÇ de Salt, vam tenir un petit tast del
espectacle teatral titulat BESTIARI, fet pels germans TITON i FERRAN FRAUCA amb
música de JOAN SADURNÍ, a partir del poemari L’ALTRE LLIBRE DE LES BÈSTIES, original de SALVADOR SUNYER i AYMERIC. Diumenge passat, i dins els actes
d’entrega d’un altre premi literari –V PREMI DE NARRATIVA 2010, del Club de
Lectura de Sant Narcís-, formant part de la programació de la Festa Major del
barri, n’hem vist una nova, que no definitiva versió, corregida i augmentada.
A mida que va creixent l’espectacle va creixent la nostra admiració, ja que
què a partir d’uns medis més que limitats, un piano i quatre ninots, la poesia
i màgia dels textos de SUNYER arriben a l’espectador, de totes les edats,
explicats amb una gràcia extraordinària per uns
grans “rondallaires”, que no sols saben explicar, si no que a més canten
i ballen de meravella. Dominadors dels recursos escènics tenen ben repartit el
joc i mentre la TITON
es mou amb gran seguretat en els moments musicals, en FERRAN li serveix de
perfecte contrapunt en els narratius. A la versió vista a Sant Narcís, hi hem
descobert més gestualitat sàviament col.locada i una petita coreografia amb la
que aconsegueixen un dels moments més aplaudits de la funció, i que van haver
de repetir a petició del públic.
La música de JOAN SADURNÍ, te un paper fonamental dins l’espectacle,
adaptada molt encertadament a cada bestiola que s’ha de representar. Un ventall
de diferents estils musicals es desplegat al llarg de la funció i enduts per la
nostra afició al teatre musical, confessarem que l’havanera-tango per “la vaca”
va ser el moment més lluït d’una
representació plena d’encerts.
SADURNÍ va dir al final, que esta treballant en nous temes (nous animals),
per completar el BESTIARI, esperarem en candeletes que el treball arribi a la
seva fi. Llavors en gaudirem un altre
cop “a tutti pleni”. Però si us plau, no us aparteu del camí seguit fins ara.
Es el més dret per aconseguir un producte que hauria de tenir una llarga, llarga vida.
Pere García Vidal
Fotos: Lluís Gil
