(Va llegir el primer capítol de Cera, d'en Miquel Pairolí)
Quim Monzó (Barcelona, 1952)
Cuidando a los amigos, como siempre*
Este fin de semana estuve en Madrid, firmando en la Feria del Libro que, como cada primavera, instalan en el Retiro. Comparado con los turnos de firmasndel barcelonés Sant Jordi -una hora en cada libreria-, aquí los turnos duplican el tiempo. De forma que, un dia determinado, estásnen tal caseta de doce a dos y, por la tarde, en tal otra de siete a nueve. Por ejemplo. Todo es más relajado. Menos sesiones de firmas por dia, pero más largas y durante más días. Es lógico si se tiene en cuenta que dedican quince dias a lo que en Barcelona dedicamos uno.
Mientras firmaba, bastantes lectores madrileños me decian que les sorprendía no poder comprar libros en catalán en la feria. Va en serio. (Lo digo por los que piensan que allí todo es territorio enemigo. Hay territorio enemigo pero no todo lo es.) La mayoria los queria en castellano, obviamente, pero algunos -bastantes más de los que habia encontrado nunca- hubiesen querido comprar la versión original, y que les firmase esa. O hubiesen comprado el original catalán para ellos y la traducción castellana para sus amigos. No es novedad. Otras veces que he estado en la feria he encontrado lectores que no hablan catalán pero lo leen. "Cuesta poco. Realmente, hay que empeñarse en no querer entenderlo para no entenderlo", me esplicaba uno. Me explicaba otro: "Mi lengua es el castellano, y sé francés. Entonces ¿cómo no voy a entender catalán?". En algunos casos, su relación con nuestra lengua tiene motivos personales -el marido, la madre, un amigo...-, o es consecuencia de haber vivido en Catalunya un tiempo. Pero en muchos casos no hay nada de eso. Leen en catalán por simpatía, por interés literario: por cultura.
En Madrid hay una libreria catalana, Blanquerna, y los madrileños no sólo no desprecian la literatura catalana sino que la valoran no entienden que no tenga una caseta en la Feria del Libro. "Es absurdo. No sabíamos que usted estaba aquí. Hemos venido a ver libros. Estábamos paseando. Hemos oido su nombre por los altavoces y, si hubiésemos podido comprar sus libros en catalán, le hubiésemos pedido que nos dedicase esos."
En la feria hay casetas de la Associació d'Editors del País Valencià, de editores de Euskadi, de libros escandinavos, de libros en francés, xde libros en inglés, de libros en italiano... Libros en catalán, ni uno. Blanquerna está ausente por voluntad propia -gubernamental, por lo tanto-, y eso que, tras tantos lustros en Madrid (primero en la calle Serrano, ahora en Alcalá), se ha convertido en el centro de los madrileños que, de manera regular o circunstancial, se interesan por la cultura catalana. Decimos que la mayoría no nos quiere, y es verdad, pero a los que nos quieren les dejamos tirados en plena Feria delLibro. ¿Alguien podría explicar el motivo?
* Article publicat a La Vanguardia el 04/07/08. Pàgina d'Opinió.
"Escoltar Lluís Lucero sempre és un luxe..."
"Escoltar en Lluís Lucero sempre és un luxe. El fet d’escoltar-lo fa que l’atenció es torni més sensible, més lleugera i més lligada a la música de la paraula. La modulació de la seva veu, la cadència i sonoritat dels seus poemes ens acosten al poeta més íntim; al Virgili que acompanya a un cec per les vores circulars de la Divina Comèdia. Aquesta capacitat de captar l’atenció de l’oient, de traslladar·lo a un món íntim i personal fa que ens emocionem, que tinguem els sentits en actitud expectant, la pulcritud i sensibilitat del seu llenguatge, l'atmosfera que enbolcalla l’espai fa que poguem construir arquitectures mentals que es sustenten diàfanes sense pilars ni maons. Els poemes, són com parets que creixen al nostre voltant com un laberint. En Lluís ens dona el fil perquè el poguem seguir, mentre construeix pas a pas i davant nostre, els camins fets de sentiments, desitjos i records que teixeixen els seus poemes. Al centre del laberint, on no hi ha final, només en Lluís, ens diu sense dir-ho, que això no és l’acabament sinó la pausa del principi. És el que poguem retenir nosaltres, són els mots, els sons i les paraules; són els records i els rastres deixats per aquesta parla serena i intensa farcida d’emocions entre la pell i l’ànima . Ha estat una lectura en l’intimitat, un veritable plaer."
Pep Admetlla-Escultor
Proclamació guanyadors i entrega dels premis
Els guanyadors flanquejats per Lluís Gil, del Club de lectura Sant Narcís; Aquest any hem pogut premiar dos relats per a cada una de les categories establertes a les Bases del premi, en comptes d'un com fins ara. Això ha estat possible, a part d'un nou esforç per part de l'Associació de Veïns, gràcies a la col.laboració de l'Ajuntament que ens ha permés, també, augmentar-ne la dotació econòmica. Serveixi aquest reconeixement públic per agraïr aquesta col.laboració.
El Jurat del III Premi de Narrativa 2008, format per l'escriptora Dolors García i Cornellà, els escriptors Josep M. Fonalleras i Miquel Pairolí i Sarrà, i el coordinador del Club de lectura, Lluís Gil, com a secretari sense vot, es va reunir el passat dilluns 26 de maig a la seu del Club (Centre Cívic Sant Narcís), i després de les deliberacions i votacions pertinents varen acordar que eren mereixedors dels premis establerts per a cada una de les categories, els següents relats:
Categoria A (Majors de 17 anys):
-Primer premi, dotat amb 750 €, a l'obra "NOMS PROPIS", de la que n'és autora MARÍA CONCEPCIÓ SAURÍ i ROS (Nicolau), d'Esclanyà (Baix Empordà). (Arxivera de l'Ajuntament de Palafrugell).
-Segón premi, dotat amb 450 €, a l'obra "HORA", de la que n'és autor MIQUEL PASCAL i PUJADAS, d'Olot (La Garrotxa). (Mestre a l'escola Volcà Bisaroques d'Olot)
Categoria B (Fins a 17 anys):
-Primer premi, dotat amb 450 €, a l'obra "PER SOBRE DE TOT", de la que n'és autora LAURA COLET i OLIVÉ (Sàskia), de Girona (El Gironès). (Estudiant)
-Segón premi, dotat amb 250 €, a l'obra "HORES DE PLUJA", de la que n'és autora SARA LÓPEZ i NIETO (Abril), d'Empuriabrava (Castellò d'Empúries - Alt Empordà).(Estudiant)
Entregats els premis (dotació econòmica i la "Pedra de Girona" commemorativa), volem agraïr, també, la seva participació a tots els que ens han fet arribar els seus treballs, tot i animat-los a que, malgrat que en aquesta ocasió no hagin estat premiats, perseverin en la seva afecció per escriure i perquè segueixin fidels a la nostra convocatòria.
I, com no, un agraïment especial als col.laboradors del Premi i del Club de lectura, que ho han estat des del primer dia, en Quim Curbet (des de Curbet Comunicació Gràfica), en Manel Mesquita (des del Dimoni de Santa Eugènia de Ter - eldimoni.com) i als amics del Centre Cívic de Sant Narcís pel seu ajut incondicional).
Moltes gràcies a tots!
Antoni Marí (Eivissa, 1044). La vida dels sentits (Barcelona. Ed. Angle 2004) - Conjunt d'assaigos sobre els personatges de Thomas Bernhard.
