LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dijous, 11 d’octubre del 2007

Doris Lessing. Premi Nobel de Literatura 2007 *

L'Acadèmia Sueca ha anunciat que l'escriptora britànica Doris Lessing ha estat guardonada amb el Premi Nobel de Literatura 2007.
Doris Lessing, que va néixer al 1919 a Kermanshah, Pèrsia (actual Iran) i filla d'un oficial de l'exèrcit britànic criada a l'aleshores Rodesia (actual Zimbabwe), s'ha convertit en l'onzena dona que ha guanyat aquest prestigiós reconeixement.
La seva obra més coneguda és El Quadern daurat, publicada al 1962 i que li va fer guanyar el Premi Médicis de França a la millor novel·la estrangera. Aquesta novel·la va fer de Lessing una icona de la lluita per l'alliberació de la dona als anys seixanta i setanta. El Nobel de Literatura està dotat amb 10 milions de corones sueques (1,1 milions d'euros) i s'entregarà juntament amb la resta de guardonats el 10 de desembre, aniversari de la mort del fundador del premi, Alfred Nobel. Edicions 62 mou fitxa Edicions 62 publicarà l'any vinent la traducció al català de La clivella, la nova novel·la de Doris Lessing, Premi Nobel de literatura de 2007, ja publicada en altres llengües. A més, Edicions 62 vol publicar durant el primer trimestre del 2008 una reedició de l'obra més coneguda de l'autora, El quadern daurat, ja publicat en català per aquesta editorial. El director editorial d'Edicions 62, Fèlix Riera, ha expressat en declaracions a l'ACN la seva "gran satisfacció" perquè enguany, "a diferència d'altres anys, el Nobel ha recaigut en una autora prou coneguda pels lectors catalans", que ja va obtenir el premi Catalunya el 1999. Riera ha destacat el caràcter compromès i senzill de l'escriptora i ha subratllat que aquest Nobel servirà per "redescobrir-la". * * Reproducció íntegra de la web: http://www.avui.cat

divendres, 5 d’octubre del 2007

Comadira s'estrena al teatre francès. FELICITATS!!

Foto: M.L. Lectura dramatitzada de Proscenium, dirigida per Joan Ribas, a la sala La Planeta, a Girona. COMADIRA ESTRENA AL TEATRE LUCERNAIRE DE PARÍS, FINS AL 13 D'OCTUBRE, "LA VIDA PERDURABLE"
Quinze anys després de la seva estrena a Catalunya, La vida perdurable, de l'escriptor gironí Narcís Comadira, disposa de la seva versió en francès, que s'ha titulat La vie éternelle, i es representa fins al 13 d'octubre al teatre del Lucernaire de París, al barri de Montparnasse. Es tracta del primer text dramatúrgic de Comadira traduït al francès i l'escenifica la companyia Le Chantier-Théatre, dirigida per François Joxe amb els actors Denisse Aron-Schröpfer i David Le Rheun, que encarnen els papers de mare i fill discutint durant un dinar sobre la seva relació familiar i els valors de dues generacions diferents. ................ François Joxe, va fundar el grup Le Chantier el 1972 i diu que ha escollit La vie éternelle perquè és un exemple del que pensa del teatre. "He buscat no tenir cap idea com a director", va resumir en l'acte de presentació que es va fer a la Maison de la Catalogne i al qual va assistir el mateix Narcís Comadira. "Hi ha algun moment, en la representació de París, en què em sento tocat. Com si la peça no fos meva. De fet, ja no és meva... Però la reconec i no em penedeixo de res", va explicar Comadira sobre les seves impressions del resultat i fent una comparació amb les dues postes en escena que en va fer Boris Rotenstein de l'original en català. ............... El text el va escriure a finals dels anys vuitanta com a guió per a Catalunya Ràdio i, poc després, es va representar al teatre Malic de Barcelona. Ara ha estat Raúl Martínez, doctor en català a la Universitat de París-III, qui n'ha fet la traducció amb l'ajuda de Marine Lopata i Didier Ruiz. "No és simple traduir. Hi ha un llenguatge popular i alhora simbòlic, metafísic", va recordar Martínez, que va recòrrer a la paraula verbositat per definir el treball. L'editor, Henri Citrinot, propietari de l'editorial Amandier, que publica la major part dels dramaturgs catalans, va destacar "la finor de l'anàlisi, que va de la banalitat a la universalitat", tot situant-lo en la tradició del rus Txèkhov. També l'editorial Amandier s'ha encarregat de publicar part de l'obra de Comadira com a poeta. La directora del Centre d'Estudis Catalans a París, Denise Boyer, ha traduït al francès els reculls En quarentena i Usdefruit, dels anys noranta, i treballa amb els més recents L'art de la fuga i Llast. "De la quarentena a la cinquantena, hi ha una major serenitat fins arribar a la seixantena actual", va sintetitzar Boyer sobre l'evolució d'aquest autor "irreconciliable entre tensió i tendresa". VICENÇ BATALLA. París. Imformació extreta de WilaWeb-El Punt Digital (divendres 5 d'octubre de 2007)

dimarts, 2 d’octubre del 2007

Pavarotti - "Nessun Dorma" (Turandot, G. Puccini)

M'ha semblat que enmig de tanta lletra aniria bé un xic de música, i l'ària "Nessun Dorma" (Que ningú dormi), de l'òpera Turandot, de Giacomo Puccini, magistralment cantada per Luciano Pavarotti, que va morir fa uns dies, era una excusa suficient. El text diu:
Que ningú no dormi! Que ningú no dormi! Tu també, oh Princesa, a la teva freda estança mires els estels que tremolen d'amor i d'esperança... Però el meu misteri és clos dins meu, el meu nom ningú el sabrà! No, no, sobre la teva boca el diré, quan la llum resplendirà! I el meu petó desfarà el silenci que et fa meva...! El seu nom ningú el sabrà... I nosaltres deurem, ai las, morir, morir! Esvaeix-te, oh nit! Tramunteu, estels! Tramunteu, estels! A l'alba vencerè! Vencerè! Vencerè!
Si vols escoltar l'ària, clica les imatges de l'esquerra. Si cliques sota el video projectat on diu "Luciano Pavarotti sings "Nessum...", aniràs a You Tube. Si cliques sobre el video projectat "he acabado de verlo", tornaràs al blog.

dissabte, 29 de setembre del 2007

"LECTURES" - Quim Español llegirà els seus poemes

El passat 21 de juny iniciàvem, amb el nom de LECTURES, un nou format, en el conjunt de les nostres activitats, pensat per posar en contacte amb el públic un autor, la seva obra i la seva pròpia "interpretació".
El primer cicle de LECTURES -cicle poètic, o de poetes -, es va iniciar amb un recital d'en Joan Margarit, del que en guardem un excel.lent record. La intenció és que els poetes ens acompanyin fins el febrer de 2008, un cada mes.
16 d'Octubre, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Cívic de Sant Narcís QUIM ESPAÑOL LLEGIRÀ ELS SEUS POEMES Al pròleg del darrer llibre de poemes d'en Quim Español, Salvador Oliva -poeta i traductor-, ha escrit: "...Quim Español pertany a la classe de poetes que creuen en una feina callada i honesta, en una poesia que "no fa que passi res", però que "sobreviu a la vall del seu fer-se"... Tota la poesia de Quim Español està fonamentada en una base de moltes lectures atentes, i el lector hi apreciarà, sens dubte, la saviesa que comporta aquesta manera d'escriure. Aquest lector, cansat de llegir coses incomprensibles, s'adonarà també que, en aquest llibre, els poemes no s'embranquen mai en banalitats i, tanmateix, s'entenen tots. Són poemes ben fets, tècnicament i formal, i, sobretot, mostren una gran energia moral, que és la que trobem a faltar més en la poesia contemporània, no tan sols en la catalana". I ara, per anar fent boca, un d'aquests poemes... GRATITUD Per tu va caure el vent que m'assolava la casa desolada. Per tu va callar el mar, com un lleó ferit que dòcil ara et llepa els peus amb llengua tèbia. Per tu s'atura el sol sobre la ratlla d'ombra dels boscos de ponent i s'adorm flamejant als teus cabells. I a l'hora del foscant una brisa de llum de vapor de mercuri s'enarbora quan passes transfigurant la nit. Ordenes elements, governes meteors, apaivagues les penes a penes amb un gest i els ocells carnissers reposen amansits a les teves espatlles, els vells canten per tu rares salmòdies i de les mans et brollen aigües simples i de la boca noms medicinals. Per tot això he viscut. Per les paraules noves que no m'has murmurat, vull viure encara. * Fotografia facilitada per l'autor.

divendres, 28 de setembre del 2007

Complanta en homenatge a l'Antònia (Quim Curbet)

Sé que aquesta complanta monòdica que estic començant no agradaria del tot als vells militants del POUM. Ells no eren amics de les floritures estilístiques, ni de la lírica aplicada a l’exercici de la memòria. Ells sabien que la política, fins i tot la més generosa, no és una qüestió de bons sentiments. No s’estaven de punyetes, els agradava anar al gra, perquè tenien moltes coses a fer i tot un món per començar-lo a construir de nou. El temps corria a la contra i l’enemic, un enemic potent, nombrós i temible, els encalçava sense treva. Però a mi, Antònia, m’has de deixar anar per les branques, m’has de permetre que m’enfili a l’olivera del teu carrer, per poder contemplar els dies clars de la teva vida i l’eterna frescor del teu somriure insubornable. Més enllà d’un passat d’imatges en blanc i negre, m’has de deixar imaginar-te en color, m’has de deixar que m’enfili per les paraules, Antònia. Què seria de nosaltres si no existissin les paraules? Sense paraules, per no existir, no existirien les idees, i les idees, Antònia, ens sobreviuran a tots. Tots nosaltres som fills de les idees, d’un grapat d’idees, que se’ns escolarien entre els dits, com la sorra de la platja, si no fos pel poder d’atracció dels mots. Probablement el primer concepte que vas aprendre i el primer que ens vas ensenyar a nosaltres fou el que es sintetitza i es condensa en la paraula “fraternitat”. La teva idea d’aquest concepte no era només una intuïció brodada en una bandera, un projecte imprès en una tesi o una consigna buida. La paraula “fraternitat” la portaves penjada de les entranyes, perquè ja se sap que la gent d’esquerres, a falta d’ànima immortal, pengen d’allà on poden els seus sentiments. La paraula “fraternitat” és un sentiment genuí de la gent d’esquerres, que tu expressaves amb els ulls i amb el gest, amb les paraules i amb els silencis. La fraternitat, per tu i pels teus, no era un concepte imputable en la columna dels drets sinó en la de les obligacions morals. Tu sabies el que ara molts ignoren: que la fraternitat és el que ens distingeix dels animals. Ells, pobrets, només coneixen fins allà on arriba l’amor. Tu sabies que calia anar molt més enllà de l’amor. Més enllà de l’amor hi ha la fraternitat i més enllà de la fraternitat s’estén una terra anomenada “justícia”. Hi ha gent, encara ara, que no sap ben bé el que és la justícia ni com s’ha de distribuïr. Tu, Antònia, ho tenies clar, per tu la justícia era un sinònim de la paraula “igualtat” i s’impartia a l’escola. Tu tenies fe en una justícia que s’imparteix bàsicament a través de la pedagogia. Vas fer de mestra, però a més vas crear escoles, vas enderrocar murs i vas obrir finestres. Estaves orgullosa de les teves finestres, per on s’escolava la llum imparable del coneixement. Hi ha països generosos on es venera eternament els pares de la pàtria, nosaltres hauríem de fer el mateix amb els mestres de la República. Ells van ser els pares de la nostra pàtria, ells van acatar les lleis i van saber impartir justícia, l’única justícia que ens pot fer sentir lliures. Sense paraules, per no existir, no existirien ni els records, però, per sort, les paraules existeixen i les paraules persisteixen, i tu, Antònia, tu i els teus, sereu sempre presents en la nostra història quotidiana, perquè el teu nom i el teu record seran sempre sinònims de la paraula “fraternitat” i de la paraula “justícia” i del mot que encara ara ens uneix a tots, perquè la llibertat és una idea i les idees no moren mai. Deixeu-me, amigues i amics, per acabar aquesta complanta, alçar la veu avui aquí, sota la placa d’aquest carrer que porta el teu nom, Antònia, alçar la veu amb un crit que s’ha de fer sentir des de Sant Narcís fins a Vista Alegre, de Banyuls fins a París i d’Ultramort a Barcelona, un crit que resumeix la teva lluita i les nostres vides. Amigues i amics, conciutadans i conciutadanes, companyes i companys, en nom de l’Antònia: visca la llibertat! (Llegit en l'Homenatge Popular del dia 27 de setembre de 2007)

Un altre Auschwitz és possible * (Eva Piquer)

Imre Kertész **
El premi Nobel hongarès Imre Kertész,
supervivent de l'Holocaust nazi, alerta del perill que la història es repeteixi.
El títol d'aquest llibre s'ha de llegir com una amenaça, no pas com una reivindicació. Ho va advertir ahir a Barcelona el Nobel hongarès Imre Kertész (Budapest, 1929): "El que ha passat una vegada pot tornar a passar; hi ha el perill que es repeteixi. Després d'Auschwitz no ha passat res de substancial en la nostra vida quotidiana, de la qual va sorgir aquell horror. Encara no ha passat res que pugui refutar Auschwitz". L'any 2004, l'escriptor va viatjar a la capital catalana per presentar-hi Liquidació, la primera novel.la que va escriure ja amb l'etiqueta de premi Nobel. Ara hi ha tornat per parlar d'un llibre imprescindible per intentar entendre l'autor: Dossier K. (Acantilado), una autobiografia a dues veus que té forma d'entrevista. Kertész pregunta i Kertész respon. A l'hora de dialogar amb si mateix, aquest supervivent del nazisme i de l'estalinisme ha recuperat el periodista que porta dintre (va treballar fugaçment en un rotatiu de Budapest després del seu pas pels camps de concentració) i s'ha fet aquelles preguntes que tenia ganes d'aclarir. Les respon totes sense excepció, esplaiant-se de gust, ni que sigui a costa d'exposar les pròpies contradiccions. Contra Adorno La història europea, els lligams entre ficció i realitat, les motivacions de l'art i els anteriors llibres de Kertész desfilen per unes pàgines que, com tota l'obra de l'hongarès, tenen l'Holocaust com a teló de fons. Un cop més, l'autor desmunta la frase d'Adorno segons la qual és bàrbar escriure poesia després d'Auschwitz. I ho fa sense embuts: "Aquesta frase és una bomba fètida moral que infesta de forma supèrflua l'aire, que de totes maneres ja feia pudor". Dit això, ho argumenta:"No puc imaginar que una ment com la d'Adorno demani a l'art que renunciï a representar el trauma més gran del segle XX. D'una banda és cert que l'assassinat industrialitzat de milions de persones no pot servir de base per al plaer estètic. Però, ¿hem de considerar per això una barbàrie els poemes de Celan o de Miklós Radnóti? És un acudit dolent, i ja està". El premi Nobel també reflexiona sobre la creació literària: "No vaig començar a escriure perquè poseia talent sinó al contrari: quan vaig decidir escriure una novel.la, també vaig decidir, de passada, tenir talent. El necessitava per acabar la feina. M'havia d'esforçar a escriure un bon llibre, no pas per vanitat, sinó per la naturalesa de la cosa. Encara que sembli mentida, aquestes confessions d'Imre Kertész en primera persona ens les hem de creure a mitges. Contenen tanta autenticitat com les seves novel.les, però tampoc més. "Tot el que dic en relació als fets històrics és veritat; la resta, no necessàriament".
El suïcidi enfront de la "vergonya de seguir vivint"
La banalització de l'Holocaust és tan gran que Auschwitz s'ha convertit en un parc temàtic per a turistes, lamenta Kertész. "Us recomano que no hi aneu -diu l'escriptor als periodistes catalans-. En canvi, només tres quilòmetres més enllà hi ha Birkenau, l'autèntic camp d'extermini: allà, si et concentres, si que encara es pot percebre una mica aquella irracionalitat malvada al servei de la mort". "T'ocupa encara la idea del suïcidi?", es pregunta Kertész en el llibre Dossier K. I Kertész respón: M'ocupa, però no com abans, en temps de la dictadura, en què semblava l'única alternativa..." El primer Kertész interromp: "Vols acabar la frase?". I el segon continua: "Per descomptat: [el suïcidi semblava] l'única alternativa a la vergonya de seguir vivint". A l'hotel de Montjuïc on ahir va tenir lloc la trobada amb la premsa, el Nobel de literatura de 2002 va explicar: "El sentiment de culpa del supervivent és bastant boirós. La consciència de culpa ve del fet que el supervivent a hagut de col.laborar amb la maquinària totalitària, ha hagut d'entendre d'alguna manera el funcionament del totalitarisme. No s'hi pot fer res: aquest és el preu de sobreviure". Pell de gallina. * Article publicat per Eva Piquer al diari AVUI a la secció Cultura i Espectacles. 27 de setembre de 2007
** Fotografia extreta de elpais.com

dimecres, 26 de setembre del 2007

Notícia de Curbet Edicions - Felicitats!

Ens acaba d'arribar de Curbet Comunicació Gràfica (CCG) el següent comunicat:
Benvolguts amics i amigues: us faig saber que coincidint amb l’homenatge popular a Antònia Adroher (que tindrà lloc dijous 27 a les 19,30h al carrer Antònia Adroher, cantonada S. Rusiñol), hem decidit que el llibre LA LLAVOR DELS SOMNIS es pugui descarregar gratuïtament des de la nostra web: www.curbetcg.com, en format PDF.
(Clicar directament la web des de l'esquerra del blog (vincles").
Des del Club de lectura celebrem la iniciativa i felicitem a en Quim Curbet i a Curbet Comunicació Gràfica, pel magnífic regal.