LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dimarts, 13 de maig del 2008

Retalls de lectura ( Vicenç Pagès Jordà) - La joventut eterna de Joan Salvat-Papasseit

Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963)

Foto: Web de l'autor

La joventut eterna de Joan Salvat-Papasseit

Article publicat a "DES DEL JARDÍ", Presència, diumenge 11 de maig de 2008

Com és que, nascut un llunyà mes de maig del segle XIX, Joan Salvat-Papasseit encara conserva l'atracció dels lectors més joves?

En primer lloc, perquè va morir als trenta anys, més gran que James Dean però més jove que el Che Guevara. Les fotografies el presenten aturat en una joventut fosca i malcarada, amb un gest a mig camí entre Franz Kafka i Kurt Cobain.

En segon lloc, perquè a més de jove era modern, que llavors volia dir avantguardista. Dins aquest moviment va seguir el futurisme, que era la tendència més radicalment moderna. Les conseqüències més visibles van ser el menyspreu per la rima, pel metre, fins i tot per la sintaxi (com salta a la vista als cal.ligrames). De la llibertat en el vers a la llibertat en les idees: l'anarquia va ser la translació a l'escena política d'aquesta modernitat furiosa.

En tercer lloc, el tarannà de Salvat-Papasseit era juvenil. Defensava la sinceritat, l'autenticitat, l'exaltació, l'arrogància, la insolència. El seu heroi era el corsari que no sabia ni els fills que tenia. En l'erotisme, Salvat-Papasseit és juvenil fins a l'utopisme: als seus poemes no hi ha problemes tècnics ni morals, no hi ha absència ni melanconia, sinó una intensitat amorosa immarcessible, entre idealista i procaç: "I tot és Primavera: / i tota fulla, verda eternament". La seva visió de les relacions sentimentals se situa en el pol oposat a la d'Ausiàs March.

Afegim-hi, finalment, l'extracció humil, l'orfenesa, l'autodidactisme, les feines no qualificades ("Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll"), la mort per tuberculosi, i obtenim un perfil puríssim. Fill de fogoner, estudia fins als dotze anys, s'insereix de petit en l'engranatge laboral, escriu poemes i manifestos que a la nit enganxa per les parets de la ciutat, es casa, té dues filles i una amant, es mor. Com una estrella del rock and roll, viu de pressa, mor jove i deixa un bonic cadàver. Aquest és Salvat-Papasseit, l'autor de l'òpera rock titulada El poema de la rosa als llavis, el caçador d'estels que odiava els paraigües i estimava Edison, el nostre Jim Morrison, l'home que va deixar instruccions encara vigents: "Escopiu a la closca pelada dels cretins."

diumenge, 11 de maig del 2008

Retalls de lectura (Miquel Berga) - "Poetes"

Miquel Berga (Salt, 1952)

Foto: Google.

Article publicat a "la columna" (contraportada), del diari EL PUNT, el diumenge 11 de maig de 2008.

Poetes

Els poetes són una cosa molt seriosa i, la música a banda, no hi ha art més essencial que el de la poesia. L'ofici de poeta (al pobre Brossa li van posar "paleta" al DNI quan ell va dir alfuncionari que era poeta) és reservat a uns pocs escollits. Els que ho són de veritat saben que aquest és el tret dominant i definitori de la seva personalitat. En la tradició romàntica el poeta es veia a si mateix com un profeta, un visionari que marca les lleis auntèntiques del món. En algun esmorzar que vaig fer a casa d'Agustí Bartra, retornat de feia poc de l'exili mexicà, la seva dona, Anna Murià, anunciava la seva inminent arribada a la taula dient: "Ara ve el poeta". És a dir, l'anomenava per l'ofici i no pas pel nom de pila. "Què ha somiat avui el poeta?", li preguntava abans de la primera queixalada al croissant i ell, amb tota naturalitat, li responia: "Avui el poeta ha somiat una paraula". I seguíem esmorzant. Definir la poesia obliga a formulacions suggeridores que freguen la tasca impossible d'explicar l'innombrable. S'ha dit que la poesia deu ser allò que, per força, es perd en la traducció. O que la poesia és allò que Milton va veure quan va quedar cec. Tant li fa. Sense la veu dels poetes una cultura -si és que pot existir amb aquesta mancança- queda sense el moll de l'os. Per això és important celebrar-los. Aquesta columna, de fet, s'està escribint per recordar que Joan Margarit fa avui setanta anys. Llarga vida al poeta! Margarit, fill de la Segarra, deu ser el més gran d'una colla que ja ha entrat a la seixantena -Comadira, Español, Rovira, Marí, Oliva...- que ha mantingut i renovat la tradició poètica catalana. Margarit pensa que la poesia ens permet viure la vida amb la màxima dosi de veritat que podem suportar i també que el poeta és una estranya mena de místic que ens ajuda a gestionar el terror del món. Només un poeta com ell pot explicar-nos que s'entra a la vellesa "com una barca que ha apagat els llums / i el motor en la nit, quan entra a port, / però que dins la fosca continua / relliscant en silenci per les aigües".

divendres, 9 de maig del 2008

"LECTURES" : Lluís Lucero llegirà els seus poemes

Dimarts, 20 de maig, a les 8 del vespre, al Centre Cívic de Sant Narcís

Lluís Lucero llegirà els seus poemes

Lluís Lucero Comas, (Girona el 28 /05/67), és llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa com a professor de francès en un Institut d’Ensenyament Secundari.

Des de l’any 2000 –quan guanyà el IV Premi de Poesia Francesc Ortiz de Riudarenes-, coordina i presenta la primera part de la “Nit de Poetes” que el setembre de cada any, des de en fa catorze, té lloc a les escales de Sant Martí de la ciutat de Girona. Ha format part del “Col·lectiu Veus” –autors i lectors de poesia-, amb el qual ha participat en diversos recitals. També ha participat activament en algunes presentacions de llibres i en altres lectures públiques de poesia –a la Llibreria 22, a la Casa de Cultura de Girona, a Can Ninetes de Santa Eugènia, a la Fundació Rodríguez-Amat de les Olives, a Ràdio Arrels de Perpinyà. També ha coordinat i guiat l’itinerari poètic “Poetes i ciutats: un passeig per Girona” en el marc d’Ara Poesia: XII Festival de Poesia de Girona l’octubre del 2007. Des de fa un temps codirigeix amb M. Rosa Font i Roger Costa-Pau la col·lecció “poesia al cànter” de CCG eds.

Bibliografia:

- "Postals Romanes", Revista de Girona (maig-juny 1995)

- Obnoxia, dibuixos de Mar Vivó Codina, "SENHAL", 60 (Girona, hivern de 2000)

- “El brollador de la Devesa”, locus amoenus, Revista de Girona (juliol-agost 2005)

- “Casa Salietti”, Revista de Girona (novembre-desembre 2006)

- “Interior 1948”, Trobada de poetes a vora la pintura d’Esther Boix, Girona, CCG 2008

-“Cella memoriae. Dos abrils a Romanyà”,Recrear Rodoreda Romanyà,Càtedra M.A.Anglada, UdG- Diputació de Girona, 2008

De la seva obra poètica, aquest poema n'és una mostra:

COM EN UN QUADRE DE TADEMA

[Musa recolzada en un pilar, Museo del Prado, Madrid]

.

Què hi ha sota el mantell que el cos t’abriga?

Què esperen els teus ulls que miren l’aire?

Què estrenys en el teu puny de dits confosos?

Què amaga el fals pilar on et recolzes?

.

Cal creure que no són pas records fòssils,

desferres en allau d’una altra vida,

ferides mal tancades que supuren

humors com d’ombra i tacte de camèlia.

.

Potser el perfum només d’uns dies plàcids

passats en companyia de paraules,

de cossos, de jardins, d’arbres que enyores.

.

Potser l’aura només de nits amb lluna

com un mirall d’argent que reflecteixi

les flors d’abril fragants i cristal·lines.

divendres, 2 de maig del 2008

Entrevista a TV Girona: EL CLUB DE LECTURA "SANT NARCÍS"

El Club delectura Sant Narcís a "La ciutat dels llibres"

Dimecres passat, 30 d'abril, Xavier Carmaniu em va entrevistar, a Televisió de Girona, pel seu programa "La ciutat dels llibres".

Després de les primeres preguntes, per centrar el tema, sobre què són els Clubs de lectura, el perquè dels mateixos, el seu funcionament, qui en pot formar part, etc... l'entrevista es va concretar en el nostre Club.

Vaig tenir l'oportunitat d'explicar-ne els orígens, comentar quins llibres hem llegit, què fem, a més de llegir i fer tertúlia sobre el que llegim, la nostra progressió que ha fet que formem dos grups, l'existència d'aquest blog, etc...

Alguna de les activitats les vam poder comentar amb més detall, com el Premi de Narrativa 2008, del que estem en plena 3a convocatòria; el cicle de poesia i poetes de "Lectures" i l'anunci, per després de vacances d'estiu, d'un nou cicle de similars característiques, aquest, però, dedicat a narrativa i narradors; la presentació de llibres, la propera convocatòria d'un concurs-exposició de fotografia, etc...

També vam parlar amb detall del Punt de lectura de Sant Narcís, de la nostra insistència en que es crees, com a embrió d'una possible i futura biblioteca, de l'interès de l'Ajuntament en posar-lo en marxa, i dels serveis que ofereix.

En fi, crec que ha estat una bona iniciativa de TV Girona, una bona oportunitat per parlar dels clubs de lectura en general i per a donar-nos a conèixer nosaltres en particular i explicar tot el que fem i pensem fer.

dimecres, 30 d’abril del 2008

El llibre del mes de maig (Grup A)

Un delinqüent amb malastruga, un sereno que escriu les seves memòries en una fleca, un camp de fútbol insòlit en el qual es disputen partits desaforats, una menescala somnàmbula que canta òpera al balcó, un Sísif modern, unes forces de l'ordre d'allò més bèsties... I un vell café -amb una parròquia irònica, un rom infame i una cotorra procaç- que recull el bategar qüotidià d'una vila inefable.

Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 - Barcelona, 2005), té publicat també Històries de la mà esquerra (1981), Calaveres atònites (2000), Camí de sirga (1988), Estremida memòria (1997), entre d'altres.

(Textos de la contraportada del llibre editat per La Magrana Butxaca i imatges de Google)

diumenge, 27 d’abril del 2008

L'Associació de Veïns de Sant Narcís crea la Vocalia de Promoció de la lectura

L'Associació de Veïns de Sant Narcís
fa una aposta ferma per difondre i estimular la lectura, creant la vocalia de
PROMOCIÓ DE LA LECTURA

L'A.V. de Sant Narcís ha reestructurat recentment, en el seu organigrama, el que era la Vocalia de Cultura -com una mena de calaix de sastre-, en una Àrea -en un sentit més ampli-, de la que formen part tres vocalies: la d'Arts escèniques (teatre fonamentalment), la de Publicacions (El Despertador) i la de Promoció de la lectura.

La vocalia de Promoció de la lectura integra tot allò que actualment ja s'està duent a terme, és a dir:
  • Club de lectura
  • Punt de lectura (serveis de biblioteca), en conveni amb l'Ajuntament de Girona
  • Premi de narrativa (periodicitat anual)
  • Presentacions de llibres (públiques)
  • "Lectures" (format de lectures, obert a tothom, amb els propis autors)

A més de tot això, tenim altres projectes que podrem anunciar, segurament, aviat. Alguns per a desenvolupar des de la pròpia vocalia, d'altres per impulsar al barri o a la ciutat i que tinguin un recorregut propi i independent.

Estem convençuts que, com diu Jaume Cabré a La matèria de l'esperit "Si tots llegíssim més, el món seria més suportable..."

És per això que volem fer servir aquesta "eina" com a pretext per crear més espais de relació,de convivència i de llibertat.

Ens hi voleu ajudar?

(Imatge: Google)

dijous, 24 d’abril del 2008

Sant Jordi 2008

Herman Hesse
"Amb la lectura passa com amb tots els altres plaers: es torna més intensa i duradora com més íntimament i afectuosament ens hi lliurem"

Espero, i desitjo, que Sant Jordi hagi estat esplèndid amb roses i llibres per a tots.