"URSONATE", poema fonètic de Kurt Schwitters, a càrrec de l'Oriol Ponsatí

L'Oriol, coordinador del Club de lectura de poesia de Sant Narcís,

 és l'intèrpret d' "URSONATE",

poema fonètic de Kurt Schwitters

Kurt Schwitters (1887-1948), l'autor de l'obra "Ursonate", va ser publicat l'any 1932. 

L’artista dadaista alemany, donava a conèixer el  poema fonètic més llarg i important de la història: Ursonate (sonata de sons primitius). La seva composició li havia portat 10 anys de feina (1922-1932) i ben aviat es va convertir en un clàssic del gènere de la poesia fonètica (és a dir, la poesia basada estrictament en l’estructuració formal de sons sense sentit semàntic).

                         

 

Oriol Ponsatí-Murlà és filòsof, rapsode, traductor i editor. Nascut a Figueres (Alt Empordà) l’any 1978, actualment treballa com a investigador i professor de la Universitat de Girona, i combina l’activitat acadèmica amb recitals de poesia i articles en diversos mitjans. Ha dirigit durant sis anys (2002-2007) el Festival de Música Contemporània de Girona (conTmpo). Des de la seva creació (març del 2007) és el director de publicacions d’Accent Editorial.

El recital ja s'ha fet a:

 La Garriga (Vallès Oriental) - Festival de Primavera Poètica

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) - Casino dels Nois

Barcelona (El Barcelonès) - L'Horiginal

Barcelona (Barcelonès) - La Pedrera 

Solsona (El Solsonès) - Sputnik

Palma de Mallorca - Can Alcover

i en preparació a Igualada i Lleida.

El Club de lectura, donat que a Girona no ha estat fet el recital-audició d'aquesta obra, ha començat a fer passos per poder-lo presentar aviat.

(Al costat dret de la pàgina principal del blog es pot escoltar un fragment d'aquest poema, en un video de Youtube) 

Presentació del llibre "PARLEM DE L'ADOLESCÈNCIA"

CLUB DE LECTURA - PUNT DE LECTURA

Presentació del llibre "Parlem de l'adolescència"

de Josep Cornellà i Canals

Dimarts 18 de novembre de 2008

Centre Cívic de Sant Narcís, a les 8 del vespre

L’adolescència és una etapa de la vida que no sempre és fàcil de definir i encara menys, d’entendre. Quan comença? Quan acaba? És necessàriament una etapa de crisi i ruptura? Es continua sent adolescent ja en l’etapa adulta? Tota una sèrie de preguntes sobrevolen aquesta fase vital caracteritzada pel gran canvi que suposa el xoc contra un món complicat d’assumir, el món dels adults.

En aquest llibre, Josep Cornellà, reconegut professional en l’àmbit de la medicina de l’adolescència, ens aproxima al món, l’actitud i les inquietuds dels prejoves respecte a la vida. Així mateix, l’autor aborda temes d’actualitat sempre candent, com l’educació, el paper dels pares, les drogues, l’alimentació o els nouvinguts a la llar –televisor, videojocs...–, des d’un punt de vista tant mèdic com filosòfic que ens pot ajudar a comprendre una mica millor aquesta edat crítica. Però, també, el que pretén aquest treball és estimular el diàleg entre pares i fills adolescents, a fi de trobar en la paraula l’eina d’enriquiment i intercomprensió mútua.

Josep Cornellà i Canals va néixer a Girona el 1950. Doctor en medicina i especialista en pediatria, ha orientat la seva dedicació professional cap a la promoció de la salut integral dels adolescents. És màster en psiquiatria infanto-juvenil i va ser fundador de la Societat Espanyola de Medicina de l’Adolescència, que va presidir entre 1996 i 2004. Tanmateix és assessor en salut mental del Comitè d’Adolescència de la Associació Llatinoamericana de Pediatria, motiu pel qual ha participat en diversos projectes de programes d’atenció a l’adolescència.

Imatge i text extret de: www.llibreriaona.com

Llibre del mes de novembre - Club de lectura de poesia

Club de lectura de poesia

17 de Novembre 2008

Tertúlia sobre el llibre de novembre: La gesta dels estels (Joan Salvat-Papasseit)

«Salvat, en unes notes autobiogràfiques de joventut, havia dit: "Sóc, com home de lletres, d'imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist o viscut." "No he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat." I, al cap de tres o quatre anys, en un dels poemes de La gesta, deia: "cada ferida la sang d'un poema". En efecte: Salvat trebaltava amb la vida i la literatura com una mateixa possibititat de realització i, per tant, els seus poemes reproduïen amb precisió els moviments més espontanis de la seva intimitat. De fet, eren, són, la compensació o, si voleu, la sublimació de la impotència de la vida, d'una vida: la seva.»

Imatge i text: www.llibreriaona.com

Llibre del mes de Novembre - Grup A-

Club de lectura narrativa (A)

25 de novembre 2008

Tertúlia sobre el llibre de novembre: El hijo del acordeonista

de Bernardo Atxaga

És una novel·la sobre un manuscrit i una vida, en la que compta el que no està escrit (i Atxaga és un mestre de la "no escriptura"). L'autor ens porta per la memòria de la Guerra Civil, la posguerra i la transició, de la mà d'un personatge què lluita contra el què és i fuig del que no és. El personatge de David, amb un valor difícil de descriure, es resisteix a oblidar tot el que lluita per desaparèixer: la llengua, el passat, el futur,... La metaliteratura, sempre tant reveladora en Atxaga, ens descobreix un cor on només creiem veure-hi tenebres i escriu sobre el que ja està escrit desdoblant el personatge i fent veritat allò de que no som capaços de conèixer-nos ni a nosaltres mateixos.

El pitjor de la novel·la?  Que s'acaba.  

Ruth Adsuar

Portada del llibre: Google

                                                                  

                                                                                                                                    

Llibre del mes de Novembre - Grup B -

Club de lectura de narrativa (B)

27 de novembre 2008

Tertúlia sobre el llibre: El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

Sobre el teló de fons d'un Afganistán respectuós de les seves riques tradicions ancestrals, la vida a Kabul durant l'hinvern de 1975 transcorre amb tota la intensitat, la puixança i el color d'una ciutat confiada en el seu futur i ignorant de què s'apropa uno dels períodes més cruents i tenebrosos que han patit els mil·lenaris pobles que l'habiten. El caçador d'estels és la commovedora història de dos pares i dos fills, de laseva amistat i de com la casualitat pot convertir-se en fita inesperada del nostre destí. Obsessionat per demostrar-li al seu pare que ja és tot un home, Amir es proposa guanyar la competició anual d'estels de la manera que sigui, inclús en contra del seu inseparable Hassan, un "hazara" de classe inferior que ha estat el seu servent i company de jocs des de l'infancia. Malgrat el fort vincle que els uneix, després de tants anys de haver-se defensat mútuament de tots els perills imaginables, Amir s'aprofita de la fidelitat sense límits del seu amic i comt una traïció que els separarà definitivament. Així, amb prou feines amb dotze anys, el jove Amir recordarà durant tota la seva vida aquells díes en els que va perdre un dels tresors més preuats de l'home: l'amistat.

Portada del llibre: Ara Llibres

Text extret de: www.agapea.com 

Les 6 hores de lectura viva sobre Mercè Rodoreda

Encar viuré entre les boires presa, 

secreta flor en l'aire dolç suspesa,

i l'alba miraré de fit a fit.

(d'Amor i de Mort, XLI)

Dissabte 25 es van celebrar les 6 hores de lectura viva i participada sobre

 Mercè Rodoreda, tot commemorant el centenari del seu neixement.

Com estava programat, a dos quarts d'onze es va iniciar la lectura. Va ser amb el poema XLI del recull d'Amor i de mort, del llibre Agonia de llum, del que en formen part els tres versos que figuren al peu de la fotografia. Aquesta mateixa fotografia va presidir l'espai on es va fer la lectura.

Es varen llegir fragments de les seves obres més conegudes: Mirall trencat, La plaça del diamant, Aloma...

També es varen llegir contes, el pròleg de Mirall trencat, alguna de les cartes que es varen creuar amb Josep Carner, articles sobre l'escriptora, poemes dedicats a ella, etc...

Era el que ens haviem proposat: que es donés una visió el més amplia possible sobre l'obra i la personalitat de Mercè Rodoreda.

Gairebé, doncs, es va llegir des de dos quarts d'onze delmatí fins les quatre de la tarda. A aquesta hora, es va dur a terme la Xerrada-tertúlia-café, que, amb una vintena de participants, va conduïr Neus Real, Doctora en Filologia catalana de l'UAB, i alhora una de les més prestigioses especialistes sobre Rodoreda.

Des d'aquí volem agraïr la participació de Cristina Alsina, Pilar Prats, Carme Castellà, Carme Pagès, Marcel Bertomeus, Marta Ros, Pia Bosch, Paquita Hereu, Lluís Costa, Manel Mesquita, Maria Hereu, Rosa Vilà, Jordi Baró, M. Lluïsa Faxedas, Carme Bernat, Marta de Palol, Carme, Àlex Saez, Jordi Garcís, Binta Ndao, Cristina Juher, Magda Ruiz, Anna M. Aldavert, Enric Homet i Cristina Cervià, amb les seves lectures.

I de manera especial a Neus Real, la seva col.laboració.

Retalls de lectura - Jordi Amat - Agustí Bartra

Agustí Bartra (Barcelona 1908-1980)

Agustí  Bartra

Un poemari inèdit de la guerra civil, l'homenatge a Kosmopolis i dues reedicions celebren el centenari de l'autor de 'Crist de 200.000 braços'  

Es feia fosc quan ell, en un barri del Sabadell fabril ("nits denses de sons proletaris"), va descobrir la seva individualitat. El seu pare li havia encarregat que entregués una botzina de gramòfon a un client. Hores després, perdut i sol, reclinat en un petit mur, Agustí Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982) va agafar amb força l'embocadura de la botzina, se la va acostar als llavis i va començar a cridar el seu nom. Tot i tremolar-li les cames, estava fascinat. En la maduresa, al tornar-li a la memòria l'estampa infantil, li atorgaria un sentit revelador. "Aquella nit per primera vegada havia cridat el meu ésser, amb un inconscient anhel d'afirmació". La magmàtica obra de Bartra seria com un crit solitari els ressons de la qual reverberaven endinsant-se en si mateix creant nous ressons, salmòdia d'un ésser posseït per un llenguatge desbordant que no sabia ni volia deixar d'afirmar-se fins a ser una veu que saltés les barreres del temps per instal.lar-se en el territori de la universal essencialitat. Però aquest ambiciós projecte, en què vida i literatura es fondrien, va ser punt d'arribada d'una complexa evolució personal marcada pels traumes del segle de la megamort: guerra, experiència concentraciònaria, exili.

Va ser amb més de vint anys, a Barcelona ("fanals de gas i plàtans tristos"), quan el Bartra que treballava sense il.lusió en un taller va començar a buscar un estil que fecundés el seu esperit. El perseguia llegint sense fre, fugint de la ciutat per combregar amb la naturalesa. La metamorfosi de la seva identitat per transmutar-se en Poeta (com Friedrich Hölderlin, com el seu admirat Walt Whitman) va estar sempre relligada als misteris de la terra. Ho va escriure a Odisseu, un dels seus projectes més importants, concebut a finals dels 40 i reeditat ara per Proa amb pròleg de Sam Abrams. "Ulisses sentia la vida de l'arbre enllaçada a la seva, ell mateix era l'arbre en la mesura que la seva consciència era vinclada per la crida dels seus orígens". Però el Bartra dels dies republicans era un jove desconcertat, sense projecte vital. "Jo venia a la deriva/ com el lent espectre/ d'una barca/ de mutilada proa", va consignar en un dels seus primers poemes. En temps de guerraþes va incorporar a la societat literària, va madurar com a home i es va centrar com a poeta. Quan va sortir cap al front d'Aragó, el 1938, va publicar el seu primer poemari: Cant corporal. Va seguir escrivint a les trinxeres i als camps de concentració francesos, on va malviure els primers mesos del seu exili; l'experiència va quedar tatuada en la seva consciència i va inspirar la narració Crist de 200.000 braços (que recupera Lleonard Muntaner Editor). Després, gràcies a Francesc Trabal, va poder deixar el camp i anar a una residència on vivien uns escriptors.

Bartra va arribar a Roissy-en-Brie el 3 d'agost de 1939. "El rostre colrat, els ulls d'un blau molt clar, els cabells rossencs". Així el va veure l'escriptora Anna Murià, que ja no es va separar d'ell i a qui va santificar les seves millors energies (llegiu l'entregada Crònica de la vida d'Agustí Bartra). El febrer del 1940 la parella va anar cap a Amèrica: Santo Domingo, l'Havana i Mèxic des del 2 de setembre de 1941.

Es va associar amb Pere Calders per muntar un taller, va participar en revistes, es va presentar a Jocs Florals i no va parar de traduir (destaca Una antologia de la lírica

nord-americana ). Però el centre era i seguiria sent la poesia. L'estranyament que implica l'exili seria territori adobat per a l'expansió del seu "vitalisme simbòlic", la construcció del seu propi mite i la neurosi del menyspreu. Habitant "la solitud del nàufrag", des de Màrsias i Adila (1948) va recuperar l'èpica per aprofundir en "la humanitat essencial" (l'hi va confessar a Joan Fuster). Després de dècades sentint-se incomprès, va llegir l'atenció de joves de l'interior com el senyal esperat. "Us he estat esperant durant 30 anys", li diria a Oriol Pi de Cabanyes. El 1970 va tornar a Catalunya per veure el "Blau enyorat" a què es referia a Cartells als murs de la meva pàtria.

Instal.lat a Terrassa, la lírica ardent va seguir bombant una aventura única, torrencial, irregular, que avui, a punt de fer 100 anys del seu naixement, el 8 de novembre, encara desconcerta.

Jordi Amat

* Article publicat al Periòdic de Catalunya, el 22 d'octubre de 2008, (pàgines de llibres)