CLUB DE LECTURA DE POESIA : UNA CRÒNICA

CLUB DE LECTURA DE POESIA : UNA CRÒNICA

El tercer dilluns del mes passat hi va haver, com era programat, la tertúlia del club de poesia, que aquest cop tenia com a “leit motiv” el llibre “Pedra foguera, antologia de poesia jove dels països catalans”, un recull confeccionat sobretot per l'empenta del grup Pèl capell, catalans de Mallorca (au, ja està dit).

Una antologia de poesia jove, tot i que en aquest cas es podria haver titulat també “de poetes joves” per l'edat dels qui hi surten, sempre es diferencia de les altres justament pel que conté i és, i que, crec, podria respondre a la pregunta: ¿què hi ha “de nou” en el panorama (migrat?) de la poesia catalana actual? I és aquesta interpretació, justament, que fa que a mi em sembli adequadíssim titular l'antologia de jove pel que fa a la poesia i no als poetes.

Van ser-hi presents dos dels principals, si no “els” principals, inspiradors i gestors de l'obra fins que ha estat una realitat: Jaume C. Pons Alorda i Pau Vadell, no tan sols ells mateixos poetes inclosos en el llibre, sinó agitadors (em penso que el concepte els va com la fulla a l'arbre) culturals dins i fora de l'univers poètic.

Va faltar temps. Quan la cosa començava a ser més interessant, amb els dos poetes en plena "agitació", i, havent posat sobre la taula, les bases d'una potencialment sucosa discussió sobre el quefer poètic i les seves justificacions i sobre el llibre mateix, vam haver de plegar.

Però com que, al meu parer, sí que paga el tir deixar, si més no, constància de quines són aquests "bases" a partir de les quals discutir o, més ben dit, parlar de poesia, ara o el dia de demà, aquí o en una altra banda, les apunto d'una manera esquemàtica a continuació, alguna recollida de la vesprada mateix i alguna altra treta del sarró que tots portem al damunt:

· Per què s'escriu de vegades amb mesura (comptant les síl·labes) i d'altres passant de tot?

. Els vers "lliure" és de debò lliure?,

· Rimar continua tenint algun sentit?

· Hi ha diferència d'alguna mena entre fons i forma i cal prioritzar-ne cap?

· La poesia és bàsicament oral o de moltes altres menes?

· Cripticisme o comunicació?, o, si es vol, esforç o no?

· Subjecte poètic o el subjecte de carn i os que escriu?

· Emoció “vs” racionalitat?

· Art per l'art (que és això)?

En fi, i quaranta mil qüestions més possibles i realment persistents.

Quatre paraules sobre el llibre, aquestes totes de la meva responsabilitat:

Es tracta d'un llibre força ben editat, i això sol ja és d'agraïr.

Els autors hi apareixen, si no m'erro, en ordre cronològic, potser per aquesta raó trobo que a l'antologia hi ha qui té una veu pròpia, qui la cerca i sembla que la pot trobar i qui encara li cal fer camí i força, i ho dic, amb algunes excepcions, en ordre invers.

El que sí s'en desprén és una energia i una voluntat d'obrir i d'obrir-se camins que fan pensar amb optimisme en el dia de demà de la lletra i la cultura d'aquest nostre racó de món.

Manel Ballester  (membre del Club de lectura de poesia, de Sant Narcís)

 

ELS NOSTRES CLUBS DE LECTURA - GENER 2009 -

El Club de lectura "Sant Narcís" (Grup A), llegeix aquest mes "Sang calenta", d'Irène Némirovski i farà la tertúlia sobre la lectura el dimarts 27 de gener, a les 8 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.

El Club de lectura "Sant Narcís" (Grup B), llegeix aquest mes "El testament d'un trobador", de James Cowan i farà la tertúlia el dijous 29 de gener, a les 8 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís. 

El Club de lectura de poesia, llegeix aquest mes "Domini màgic", de Joan Vinyoli. En parlaran a la seva tertúlia el dilluns 19 de gener al Punt de lectura de Sant Narcís.

Retalls de lectura - "La lectura" - Sergi Pàmies

LA LECTURA

El lema d'una campanya institucional de la Generalitat afirma: "La lectura ens fa més lliures". Hi estic d'acord. Només cal pensar en els països que varen patir la censura per donar-li la raó al autor de la frase. Però, a més dels llibres, la lectura provoca efectes secundaris que convé tenir en compte. Si et tornes adicte, per exemple, ¿segueixes essent igual de lliure? Comences a dedicar bona part del teu temps a recòrrer llibreries, cercant el plaer primigeni  d'ensopegar amb alguna joia que, durant unes hores, et converteixi en un ser posseït i dependent. I si, a més, et dona per comprar llibres, et caldran més diners, més espai per enmagatzemar-los, més temps per llegir-los, més bolígrafs per subratllar-los, més memòria per recordar-los (i oblidar-los) i més saliva per per comentar-los amb altres malalts que també presumiran de ser lliures però que, en realitat, estarn igual d'enganxats que tú.

I si, haureu sigut lliures d'escollir aquest camí: conèixer les ciutats en funció de les seves llibreries, organitzar la vostra biografia a partir de lectures fundacionals (que, alhora, us remetran a núvies assolibles o per assolir, a amics guanyats o perduts, a aeroports tancats per culpa de la neu), conviure amb "lepismes", i no gosar a admetre que, a més d'ahever-vos passat un terç de la vida dormint, heu invertit un altra terç en llibres, compulsiva succesió d'històries i de frases que, com la mirada d'una desconeguda, atrauen o intimiden (la última, d'un conte de Carl Watson: "Voleu una sol·lució ràpida a totes aquestes preguntes? Al capdevall, la religió més curta cab en dues paraules:tingues compte").

Avui, a diferència del que passava en altres èpoques, la lectura gaudeix d'un prestigi tant unànim que gairebé espanta. En ocasions, això la obliga a carregar amb una responsabilitat que no li correspon. Totes les virtuts que se li atribueixen són certes, però, a més de lloar-les, s'han de detectar els seus perills, identificar l'intrussisme dels aprofitats, maleïr la negligència dels que es fan editors i aconsegueixen que, en pocs minuts, tinguis entre les mans pàgines soltes d'un volum péssimament enquadernat. De manera que potser seria bó incloure el següent avís oficial en els llibres: "Llegeixi amb moderació". Immediatament, s'activarien els nostres mecanismes de contradicció i llegiríem en excés, recaient una i una altra vegada en un vici consolidat que alguna vegada fou un plaer ingenu i que ens ha proporcionat extraordinaris moments i sonats disgustos, tardes monòtones, tones d'entreteniment i no poques angoixes.

Cel·lebrem, doncs, aquesta invitació oficial a la lectura com exercici de llibertat, però tinguem en compte les seves servituts i no oblidem la religiosa resposta de Watson, aplicable a qualsevol pregunta: ves en compte (en aquest cas amb el que llegeixes).

Sergi Pàmies.

Article publicat a La Vanguardia,a la columna de l'autor.

Imatge: Google.

                                                                              

ELS CLUBS DE LECTURA - DESEMBRE 2008 -

El Club de lectura "Sant Narcís" (grup A) es reunirà el dimarts 16, i no el darrer dimarts del mes, com és habitual, degut a les festes de Nadal. 

Parlaran dels darrers llibres que han llegit -a part dels que llegeixen per les tertúlies del Club- i faran propostes per els propers mesos de 2009.

El Club de lectura "Sant Narcís" (grup B) es reunirà el dijous 18, i no el darrer dijous del mes, com també és habitual, pelmateix motiu.

La seva tertúlia serà sobre la lectura de la novel·la "El hijo del acordeonista", de Bernardo Atxaga.

El Club de lectura de poesia, es reunirà el dilluns 15 i comentaran el llibre "Pedra foguera, Antologia de joves poetes dels Països Catalans".

"URSONATE", poema fonètic de Kurt Schwitters, a càrrec de l'Oriol Ponsatí

L'Oriol, coordinador del Club de lectura de poesia de Sant Narcís,

 és l'intèrpret d' "URSONATE",

poema fonètic de Kurt Schwitters

Kurt Schwitters (1887-1948), l'autor de l'obra "Ursonate", va ser publicat l'any 1932. 

L’artista dadaista alemany, donava a conèixer el  poema fonètic més llarg i important de la història: Ursonate (sonata de sons primitius). La seva composició li havia portat 10 anys de feina (1922-1932) i ben aviat es va convertir en un clàssic del gènere de la poesia fonètica (és a dir, la poesia basada estrictament en l’estructuració formal de sons sense sentit semàntic).

                         

 

Oriol Ponsatí-Murlà és filòsof, rapsode, traductor i editor. Nascut a Figueres (Alt Empordà) l’any 1978, actualment treballa com a investigador i professor de la Universitat de Girona, i combina l’activitat acadèmica amb recitals de poesia i articles en diversos mitjans. Ha dirigit durant sis anys (2002-2007) el Festival de Música Contemporània de Girona (conTmpo). Des de la seva creació (març del 2007) és el director de publicacions d’Accent Editorial.

El recital ja s'ha fet a:

 La Garriga (Vallès Oriental) - Festival de Primavera Poètica

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) - Casino dels Nois

Barcelona (El Barcelonès) - L'Horiginal

Barcelona (Barcelonès) - La Pedrera 

Solsona (El Solsonès) - Sputnik

Palma de Mallorca - Can Alcover

i en preparació a Igualada i Lleida.

El Club de lectura, donat que a Girona no ha estat fet el recital-audició d'aquesta obra, ha començat a fer passos per poder-lo presentar aviat.

(Al costat dret de la pàgina principal del blog es pot escoltar un fragment d'aquest poema, en un video de Youtube) 

Presentació del llibre "PARLEM DE L'ADOLESCÈNCIA"

CLUB DE LECTURA - PUNT DE LECTURA

Presentació del llibre "Parlem de l'adolescència"

de Josep Cornellà i Canals

Dimarts 18 de novembre de 2008

Centre Cívic de Sant Narcís, a les 8 del vespre

L’adolescència és una etapa de la vida que no sempre és fàcil de definir i encara menys, d’entendre. Quan comença? Quan acaba? És necessàriament una etapa de crisi i ruptura? Es continua sent adolescent ja en l’etapa adulta? Tota una sèrie de preguntes sobrevolen aquesta fase vital caracteritzada pel gran canvi que suposa el xoc contra un món complicat d’assumir, el món dels adults.

En aquest llibre, Josep Cornellà, reconegut professional en l’àmbit de la medicina de l’adolescència, ens aproxima al món, l’actitud i les inquietuds dels prejoves respecte a la vida. Així mateix, l’autor aborda temes d’actualitat sempre candent, com l’educació, el paper dels pares, les drogues, l’alimentació o els nouvinguts a la llar –televisor, videojocs...–, des d’un punt de vista tant mèdic com filosòfic que ens pot ajudar a comprendre una mica millor aquesta edat crítica. Però, també, el que pretén aquest treball és estimular el diàleg entre pares i fills adolescents, a fi de trobar en la paraula l’eina d’enriquiment i intercomprensió mútua.

Josep Cornellà i Canals va néixer a Girona el 1950. Doctor en medicina i especialista en pediatria, ha orientat la seva dedicació professional cap a la promoció de la salut integral dels adolescents. És màster en psiquiatria infanto-juvenil i va ser fundador de la Societat Espanyola de Medicina de l’Adolescència, que va presidir entre 1996 i 2004. Tanmateix és assessor en salut mental del Comitè d’Adolescència de la Associació Llatinoamericana de Pediatria, motiu pel qual ha participat en diversos projectes de programes d’atenció a l’adolescència.

Imatge i text extret de: www.llibreriaona.com

Llibre del mes de novembre - Club de lectura de poesia

Club de lectura de poesia

17 de Novembre 2008

Tertúlia sobre el llibre de novembre: La gesta dels estels (Joan Salvat-Papasseit)

«Salvat, en unes notes autobiogràfiques de joventut, havia dit: "Sóc, com home de lletres, d'imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist o viscut." "No he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat." I, al cap de tres o quatre anys, en un dels poemes de La gesta, deia: "cada ferida la sang d'un poema". En efecte: Salvat trebaltava amb la vida i la literatura com una mateixa possibititat de realització i, per tant, els seus poemes reproduïen amb precisió els moviments més espontanis de la seva intimitat. De fet, eren, són, la compensació o, si voleu, la sublimació de la impotència de la vida, d'una vida: la seva.»

Imatge i text: www.llibreriaona.com