LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dilluns, 6 d’abril del 2009

IV PREMI DE NARRATIVA 2009 - BASES PER PARTICIPAR

El Club de lectura Sant Narcís-Punt de lectura, convoca el IV Premi de Narrativa 2009 que es lliurarà en el marc de la Festa Major d'enguany del barri (el primer cap de setmana de juny). En aquesta IV edició hi col·laboren l'Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, Curbet Comunicació Gràfica (CCG Edicions) i El Dimoni [www.eldimoni.com].

Les bases a cop de clic: > Bases del IV Premi de Narrativa 2009 [clic aquí, pdf]

Enguany, la novetat és la renovació del jurat que estarà format, com figura a les bases, per Xavier Carmaniu, historiador i periodista, director del programa de TVGirona La ciutat dels llibres; Núria Martí, escriptora i professora de llengua catalana; i Josep M. Clavaguera, lector expert. Actuarà com a secretari, sense vot, Lluís Gil, coordinador del Club de lectura Sant Narcís.

divendres, 3 d’abril del 2009

ELS NOSTRES CLUBS DE LECTURA - ABRIL 2009

El Club de lectura "Sant Narcís" (Grup A), llegeix aquest mes "EL MANUSCRIT DE VIRGILI", de Miquel Pairolí, i farà la tertúlia sobre la lectura el dimarts 28 d'abril, a les 8 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.
(Hi assistirà l'autor)

El Club de lectura "Sant Narcís" (Grup B), llegeix aquest mes "FANNY", de Carles Soldevila, i farà la tertúlia sobre la lectura el dijous 30 d'abril, a les 8 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.

El Club de lectura de poesia, llegeix aquest mes "JONÀS", de Maria Cabrera, i farà la tertúlia sobre la lectura el dilluns 20 d'abril, a 2/4 de 9 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.

dimarts, 31 de març del 2009

A LA PLATJA DE CHESIL - Ian McEwan

Platja de Chesil (Dorset. Sud de Gran Bretanya) 

Magnífica novel·la de Ian McEwan (Aldershot, G.B. 1948), que centra amb detall els problemes i les angoixes de l'Edward i la Florence en la seva nit de noces, a començaments dels anys 60 a Anglaterra. Al mateix temps, magnífica descripció d'una època plena de tabús i de dificultats en la que es barrejen  les contradiccions i els prejudics, i de com tot això influeix en els personatjes, que, víctimes de la timidesa i de les pors per afrontar la seva sexualitat, veuen i viuen la impossibilitat de culminar el seus desitjos amb espontaneitat i normalitat.  

A la platja de Chesil és una excel·lent obra d'art de la que es frueix des del principi al final. Una magnífica descripció d'una època, d'uns personatges i d'un drama en definitiva,  i una lliçò d'estil i domini de com mantenir l'atenció i la tensió narrativa. Recomanable des de tots els punts de vista.

La tertúlia del Club de lectura, avui, ha estat viva i intensa i la novel·la ha estat altament valorada.

diumenge, 15 de març del 2009

Retalls de lectura - LES MÚSIQUES DE RAHOLA - Manel Mesquita

Les músiques de Rahola

dissabte, 14 de març del 2009

ESPRIU EN JAZZ

La Locomotora Negra toca en clau de jazz poemes d'Espriu 

Arenys estrena la peça amb la Coral Sant Jordi 
acompanyant a la banda

MARTA CERVERA. BARCELONA

Inspirant-se en Duke Ellington, Ricard Gili, ànima del grup de jazz La Locomotora Negra, ha creat He mirat aquesta terra, una cantanta jazz sobre poemes de Salvador Espriu (1913-1985). El Teatre Principal d'Arenys de Mar, l'estimada Sinera del poeta, acull avui l'estrena a les 22.00 hores,  protagonizada por 60 cantants de la Coral Sant Jordi i 18 músics de la Locomotora Negra, amés dels solistes Oli Silva Mú (tenor) y Paula Nogueira (soprano). Demà, a las 19.00 hores, es repetirà l'actuació i els díes 19 y 27 de març s'interpretarà al Palau de la Música Catalana, dins del Festival Mil.leni.
L'últim concert es transmetrà en directe per satèlit a vuit cinemes a Mollerusa (Urgell), Tàrrega (Majèstic), Berga (Catalunya), Palamós (Kyton), Valls (JCA Cinemes), Lleida (JCA Rambla), La Seu d’Urgell (Guiu) i Terrassa (Catalunya). «Mai abans había posat música a un text. Es apassionant. A vegades, els poemes em dictaven les notes. Les paraules tenen ritme, només s'ha d'endevinar quin», declara Gili que ha musicat 11 poemes. Entre ells, La pell fa tambor, L’onze de setembre de 1714, Oració al senyor Sant Jordi y Perquè un dia torni la cançó a Sinera.
Va començar a donar voltes a l'idea de crear una cantata el 2003 i tres anys més tard tenia la partitura. «Sona molt eclèctica, com els poemas d'Espriu, que van del més místic i íntim al més sarcàstico, descarnat i reivindicatiu», afirma. «Algunes estan en clau de swing, altres, en canvi, tenen un accent gospel». Una de las coses que més l'ha sorprés és l'increible vigència de les paraules de l'autor del Llibre de Sinera y La pell de brau, la vida del qual va estar marcada per la guerra civil y el franquisme. La seva obra en clau patriòtica, planteja moltes preguntes que encara son objete de debat. REIVINDICACIÓ / La peça gira a l'entorn a cinc eixos: l'amor a la pròpia tierra, el marc geogràfic de l'autor com a escenari de lluites internes seculars, la capacitat del poble català per enfrentar-se a circumstàncies adverses, la preocupació per les flaqueses pròpies de la seva gent i la connivència amb el poder, i un interrogant sobre el futur. «L' obra acaba amb una crida reivindicativa per mantenir la dignitat del país», explica Quim Lecina, director escènic que ha conçebut el concert como una mena de ritual on una actriu introdueix  cada cançò a manera de recitatiu. Mercè Pons se n'encarregarà a Arenys de Mar i Carme Sansa, al Palau de la Música Catalana. 

Font: elperiódico.com, dissabte 14 de març de 2009

Fa uns dies reivindicava Espriu, avui ens arriba aquesta magnífica notícia.

divendres, 13 de març del 2009

"EL CINQUÈ EN JOC" - Robertson Davies

Magnífica novel·la que descriu amb detall la trajectòria d’un home, Dunstan Ramsay. El relat de la seva vida, primer a Deptford (Canadà), on va nèixer, després la seva participació a la Primera Guerra Munial, a més dels anys d’universitat i el periple per Europa i Amèrica. Les seves relacions, marcades per la subtilesa i la sinceritat en moltes ocasions, amb els personatges que Davies crea per anar teixint una història senzilla i complexa alhora, -la família Dempster (sobretot amb Mary, la mare, i sobretot per les coneqüències de l’accident que va provocar el part prematur d’en Paul); amb Boy Staunton, amb la Leola, amb el mateix Paul, retrobat després en el mag Einsengrim, etc…, però també amb l’amargor i la tsitesa de com podien haver estat aquelles relacions i no van ser.

Manté la tensió i la expectació fns al final i crea una atmòsfera d’intriga permanent que fa que sigui molt difícil interrompre la seva lectura. Des del meu punt de vista molt recomenable. A l’obra de Davies hi ha moltes més coses. És el que fa aconsellable llegir-la. 

De la seva relació amb en Boy Stauton, quan es refereix a ell ( a en Boy), com a persona superficial i a ell (Dunstan), com a espiritual i intel·lectual, em quedo amb les frases: “l’intel·lecte pot arribar a ser un bromista cruel i un amo mesquí”… i “Els joves brillants necessiten oients apagats, de l mateixa manera que les joves boniques necessiten amigues poc atractives”.

 

dijous, 12 de març del 2009

"INDRETS" - PLAÇA SALVADOR ESPRIU - GIRONA

La Plaça Salvador Espriu

Una reivindicació doble: el poeta i el seu indret a la ciutat

Incomprensiblement, i per motius que desconec, Salvador Espriu, el poeta de Sinera, continúa condemnat a l'ostracisme més absolut al nostre país. Els mitjans i els cercles culturals, en general, no en parlen, ni bé ni malament, simplement no en parlen.
De tant en tant sentim Raimon, com veu que clama en el desert, cantar els seus textos de Les cançons de la roda del temps.

Incomprensiblement, també, a la nostra ciutat, l'indret dedicat a la seva memòria, la plaça que porta el seu nom [al costat de la Plaça del Lleó], està condemnat a la més absoluta deixadesa. 
L'escultura(?), en forma de doble pàgina d'un llibre, que està col·locada en un angle de la plaça, està bruta i pintada de graffitis, de tal manera que el text que hi ha gravat, un fragment del poema Les hores, gairebé no es llegeix. A més, han permés que al costat si hagin instal·lat uns cavallets (atracció de fira) que l'amaga totalment, si es mira des de la Plaça de Catalunya, i els voltants són bruts i deixats. 
Indigne!, tot plegat.

Els versos que hi ha reproduïts han estat una premonició de l'estat en que es troba actualment...

Sota la pluja
arbre, camí, silenci,
vides llunyanes,
sense recança miro
com el meu pas s'esborra.

Potser sí tenia raó Espriu quan va escriure els versos, ben actuals d'altra banda, d'Assaig de càntic en el temple:

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que s’en va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

*  *  * 

De moment ho deixo aquí. Potser valdria la pena d'anar-hi pensant i de fer alguna cosa.