PRESENTACIÓ NOVEL·LA "HORES PROHIBIDES" - NÚRIA MARTÍ

HORES PROHIBIDES DE NÚRIA MARTÍ

Aquesta novel·la –presentada a duo per Lluís Gil i Lluís Lucero dimarts 7 d’abril al Centre Cívic de Sant Narcís- ens fa sentir la veu de dues dones d’una mateixa família: una, Caterina, viu una trasbalsadora història passional a la Girona de les primeres dècades del segle XX i ens l’explica ella mateixa en un aconseguit monòleg interior; l’altra, Anna, procura reconstruir –mitjançant fotografies i records- la història de la pròpia família, remuntant-se fins a l’àvia Caterina, potser com a homenatge o com a estratègia per fer menys aclaparadora la pèrdua recent de la mare. Aquestes dues trames, intercalades i ben travades, se sostenen gràcies al fil d’una llengua versemblant, dúctil, amb ritme i cadències gairebé orals. La brevetat –fou finalista als Premis  Casero de 2007- imposa un encertat ús de l’el·lipsi i de la síntesi expressiva que la fan de lectura intensa i plaent i de relectura enriquidora i obligada.

Lluís Lucero Comas

ESTADÍSTIQUES

Dades estadístiques d'avui:

Diari de Girona

L'àrea de Cultura, Educació i Esports de l'Ajuntament de Girona va presentar ahir la memòria de l'any 2008, en què destaquen diferents increments en equipaments municipals o activitats impulsades pel consistori en aquests àmbits. Les notes que els usuaris han atorgat als serveis fruit d'enquestes també ha pujat. Per exemple, les biblioteques han registrat un ascens del 32 per cent en el nombre de visitants, passant dels 240.192 de l'any 2007, als 316.832 de l'any 2008.

El Periódico de Catalunya

A la pregunta "Canviarien el llibre tradicional pel llibre electrònic", hi han hagut 1.353 respostes:

Si.............. 15%

No............  85%

Fonts: Diari de Girona i El Periódico de Catalunya

Imatge: Google

IV PREMI DE NARRATIVA 2009 - BASES PER PARTICIPAR

El Club de lectura Sant Narcís-Punt de lectura, convoca el IV Premi de Narrativa 2009 que es lliurarà en el marc de la Festa Major d'enguany del barri (el primer cap de setmana de juny). En aquesta IV edició hi col·laboren l'Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, Curbet Comunicació Gràfica (CCG Edicions) i El Dimoni [www.eldimoni.com].

Les bases a cop de clic: > Bases del IV Premi de Narrativa 2009 [clic aquí, pdf]

Enguany, la novetat és la renovació del jurat que estarà format, com figura a les bases, per Xavier Carmaniu, historiador i periodista, director del programa de TVGirona La ciutat dels llibres; Núria Martí, escriptora i professora de llengua catalana; i Josep M. Clavaguera, lector expert. Actuarà com a secretari, sense vot, Lluís Gil, coordinador del Club de lectura Sant Narcís.

ELS NOSTRES CLUBS DE LECTURA - ABRIL 2009

El Club de lectura "Sant Narcís" (Grup A), llegeix aquest mes "EL MANUSCRIT DE VIRGILI", de Miquel Pairolí, i farà la tertúlia sobre la lectura el dimarts 28 d'abril, a les 8 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.

(Hi assistirà l'autor)

El Club de lectura "Sant Narcís" (Grup B), llegeix aquest mes "FANNY", de Carles Soldevila, i farà la tertúlia sobre la lectura el dijous 30 d'abril, a les 8 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.

El Club de lectura de poesia, llegeix aquest mes "JONÀS", de Maria Cabrera, i farà la tertúlia sobre la lectura el dilluns 20 d'abril, a 2/4 de 9 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.

A LA PLATJA DE CHESIL - Ian McEwan

Platja de Chesil (Dorset. Sud de Gran Bretanya) 

Magnífica novel·la de Ian McEwan (Aldershot, G.B. 1948), que centra amb detall els problemes i les angoixes de l'Edward i la Florence en la seva nit de noces, a començaments dels anys 60 a Anglaterra. Al mateix temps, magnífica descripció d'una època plena de tabús i de dificultats en la que es barrejen  les contradiccions i els prejudics, i de com tot això influeix en els personatjes, que, víctimes de la timidesa i de les pors per afrontar la seva sexualitat, veuen i viuen la impossibilitat de culminar el seus desitjos amb espontaneitat i normalitat.  

A la platja de Chesil és una excel·lent obra d'art de la que es frueix des del principi al final. Una magnífica descripció d'una època, d'uns personatges i d'un drama en definitiva,  i una lliçò d'estil i domini de com mantenir l'atenció i la tensió narrativa. Recomanable des de tots els punts de vista.

La tertúlia del Club de lectura, avui, ha estat viva i intensa i la novel·la ha estat altament valorada.

Retalls de lectura - LES MÚSIQUES DE RAHOLA - Manel Mesquita

Les músiques de Rahola

Si feu el silenci, encara és possible que us arribin les notes d'El cant dels ocells, que avui fa unes hores, a les 5 del matí, han sortit del violí de Vladimir Kunça, a la tanca del Cementiri Vell de Girona. Si pareu l'orella, segur que també escolteu –per l'evident efecte màgic que té la 

música– la veu de Titon Frauca interpretant, una hora més tard, Damunt de tu només les flors de Frederic Mompou, des del «ja rdí per a la infància» del carrer del Carme de la ciutat. És molt probable que les notes d'ambdues peces s'harmonitzin amb la resta de músiques del món que també ressonen –si fem  el silenci i sabem parar l'orella– en memòria dels executats, solidaris amb ells i en denúncia dels casos dels que esperen ser-ho. La vigència, allà on sigui, de la pena de mort és un crim. Rahola ho va escriure amb claredat i per això –i per la seva honestedat– va ser afusellat, en aquella terrible hora, avui fa 70 anys, complint la sentència d'un consell de guerra franquista... En els anys immediatament posteriors a aquell infaust 1939, van ser executats 582 veïns de les comarques gironines: 520 a les tàpies del cementiri de Girona, 59 al Camp de la Bota de Barc elona, dos a Lleida i un a Saragossa, segons recull l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme,

 amb seu a Figueres. El pentagrama imaginari, en clau de sol que il·lumina, l'han tancat –no fa gaire– els joves de l'IES Carles Rahola amb la projecció d'un audiovisual a la porta del seminari. Hores abans, Carme Val havia llegit Rahola: «Tornaran a jugar llavors els petits al sol, sobre la sorra neta, enmig de flors i  arbusts. Hi haurà uns llibres a 

mà per als més grandets. Regnaran a la nostra terra pau, justícia, llibertat i treball. I hom recorda rà de tant en tant aquesta  nova guerra d'invasió dels pobles d'Ibèria com un d'aquells pesombres esgarrifosos que no han de tornar més...»

Manel Mesquita

Publicat al El Punt -La Guia-, 15 de març de 2009

ESPRIU EN JAZZ

La Locomotora Negra toca en clau de jazz poemes d'Espriu 

Arenys estrena la peça amb la Coral Sant Jordi 

acompanyant a la banda

MARTA CERVERA. BARCELONA

Inspirant-se en Duke Ellington, Ricard Gili, ànima del grup de jazz La Locomotora Negra, ha creat He mirat aquesta terra, una cantanta jazz sobre poemes de Salvador Espriu (1913-1985). El Teatre Principal d'Arenys de Mar, l'estimada Sinera del poeta, acull avui l'estrena a les 22.00 hores,  protagonizada por 60 cantants de la Coral Sant Jordi i 18 músics de la Locomotora Negra, amés dels solistes Oli Silva Mú (tenor) y Paula Nogueira (soprano). Demà, a las 19.00 hores, es repetirà l'actuació i els díes 19 y 27 de març s'interpretarà al Palau de la Música Catalana, dins del Festival Mil.leni.

L'últim concert es transmetrà en directe per satèlit a vuit cinemes a Mollerusa (Urgell), Tàrrega (Majèstic), Berga (Catalunya), Palamós (Kyton), Valls (JCA Cinemes), Lleida (JCA Rambla), La Seu d’Urgell (Guiu) i Terrassa (Catalunya). «Mai abans había posat música a un text. Es apassionant. A vegades, els poemes em dictaven les notes. Les paraules tenen ritme, només s'ha d'endevinar quin», declara Gili que ha musicat 11 poemes. Entre ells, La pell fa tambor, L’onze de setembre de 1714, Oració al senyor Sant Jordi y Perquè un dia torni la cançó a Sinera.

Va començar a donar voltes a l'idea de crear una cantata el 2003 i tres anys més tard tenia la partitura. «Sona molt eclèctica, com els poemas d'Espriu, que van del més místic i íntim al més sarcàstico, descarnat i reivindicatiu», afirma. «Algunes estan en clau de swing, altres, en canvi, tenen un accent gospel». Una de las coses que més l'ha sorprés és l'increible vigència de les paraules de l'autor del Llibre de Sinera y La pell de brau, la vida del qual va estar marcada per la guerra civil y el franquisme. La seva obra en clau patriòtica, planteja moltes preguntes que encara son objete de debat. REIVINDICACIÓ / La peça gira a l'entorn a cinc eixos: l'amor a la pròpia tierra, el marc geogràfic de l'autor com a escenari de lluites internes seculars, la capacitat del poble català per enfrentar-se a circumstàncies adverses, la preocupació per les flaqueses pròpies de la seva gent i la connivència amb el poder, i un interrogant sobre el futur. «L' obra acaba amb una crida reivindicativa per mantenir la dignitat del país», explica Quim Lecina, director escènic que ha conçebut el concert como una mena de ritual on una actriu introdueix  cada cançò a manera de recitatiu. Mercè Pons se n'encarregarà a Arenys de Mar i Carme Sansa, al Palau de la Música Catalana. 

Font: elperiódico.com, dissabte 14 de març de 2009

Fa uns dies reivindicava Espriu, avui ens arriba aquesta magnífica notícia.