Hola! tornem-hi?

Desitjo que les vacances us hagin anat molt bé a tots! Ja ens en farem cinc cèntims. Espero que la lectura hagi estat una bona companyia i que això ajudi a que tots tornem amb les piles ben carregades. Per aquest curs tenim molts projectes i tots esteu convidats a tirar-los endavant. En podrem parlar el proper dia 25, quan ens trobem per parlar del llibre que estem llegint. Aquest és el llibre del mes. Suposo que el teniu tots i que esteu passant-ho bé amb la lectura.

"Quan el novembre de 2001, amb la caiguda del règim talibà, Åsne Seierstad entra per primera vegada a Kabul amb l’Aliança del Nord, una de les primeres persones amb qui es troba és un senyor elegant i de cabells blancs, el llibreter Sultan Khan, un patriota afganès i cap de família. Després de passar setmanes enmig de la pols dels trets de guerra i dels murs de pedra, poder fullejar un llibre li suposa un gran alleujament. Els prestatges del Sultan són plens a vessar de volums en diverses llengües, reculls de poesia, llegendes afganeses, novel·les, i és un venedor hàbil i bon conversador: “Primer, els comunistes van cremar els meus llibres, després els mujahidins em van arrasar la botiga, finalment els talibans me’ls van tornar a cremar”. (web Casa del libro.com) Fotografia extreta de la pàgina web: eLiteratura.

Unes frases i un poema de Borges

Jorge Luis Borges D'un recull de frases de l'autor sobre diferents temes, sis sobre llibres, la lectura i l'escriptura i sis més, diverses. I un poema.

• " Siempre imaginé que el Paraiso sería algún tipo de biblioteca".
• " Uno no és por lo que escribe, sinó por lo que ha leído".
• "La literatura no és otra cosa que un sueño dirigido"
• "Que otros se jacten de lo que han escrito; a mi me enorgullecen las que he leído".
• " He firmado tantos ejemplares de mi obra que el dia que me muera va a tener un gran valor uno que no lleve mi firma.
• " Ordenar una biblioteca es ejercer de un modo silencioso el arte de la crítica".

* * * *

• " La duda és uno de los nombres de la inteligencia".
• " El tiempo és el mayor antologista, o el único, tal vez".
• " Las tiranias fomentan la estupidez".
• " Yo creo que habria que inventar un juego en el que nadie ganara".
• " Uno està enamorado cuando se da cuenta de que otra persona és única".
• "Sólo aquello que ha sido és lo que nos pertenece".

* * * *

Lectores*

De aquel hidalgo de cetrina y seca

Tez y de heroico afán se conjetura

Que, en víspera perpetua de aventura,

No salió nunca de su biblioteca.

La crónica puntual que sus empeños

Narra y sus tragicómicos desplantes

Fue, soñada por él,no por Cervantes,

Y no es más que una crónica de sueños.

Tal es también mi suerte. Sé que hay algo

Inmortal y esencial que he sepultado

En esa biblioteca del pasado

En qu leí la historia del hidalgo.

Las lentas hojas vuelve un nuño y grave

Sueña con vagas cosas que no sabe.

De "El otro, el mismo". 1964 ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

De "CANTS" de G. Leopardi * (llibre de vacances)

LA POSTA DE LA LLUNA

(fragment)

Tal com en nit soliua.

sobre els camps platejats, sobre les aigües, on el zèfir aleja,

i mil vagues aspectes

i enganyosos objectes fan les ombres llunyanes a les ones tranqui.les, i turons i bardises i cabanes; al confí del cel, plena, darrera els Apenins o en la tirrena fondalada infinita baixa la lluna; i s'esvaeix el món; se'n van les ombres, i una foscor la vall i la muntanya embruna; orba resta la nit, i cantant una trista melodia, de l'astre fugitiu l'últim lluir, astre que li fou guia, saluda el carreter que fa camí; igual s'allunya i igual deixa l'edat mortal la joventut, En fuga, van ombres i semblaces dels feliços enganys: i s'esvaeixen les velles esperances en què es recolza la mortal natura. Abandonada, obscura, resta la vida. En ella el seu esguard fixa, confús, el vianant, en va, cercant pel llarg camí, llarg d'averanys, meta o raó; i veu que ell i la humana seu l'un per a l'altre s'han tornat estranys...

* "Cants". Giacomo Leopardi. Edicions 62 - Empúries (Notes i traduccions de Narcís Comadira)

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Punt de lectura

Aviat podrem posar en marxa el Punt de Lectura. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Club de lectura jove

Sembla que van per bon camí les possibilitats de que aquesta tardor poguem posar en marxa el Club de lectura per a joves. Hem contactat amb una persona que en formaria part, i que, a més, en seria el coordinador.

Probablement ho podrem anunciar a principis de setembre. Llavors serà el moment de concretar els detalls (llibres a llegir, periodicitat, nombre de participants, funcionament intern, edats, etc...). Si coneixeu joves que els pugui interessar formar-ne part, preferentment del barri, cal que es posin en contacte amb nosaltres a través de: - El blog: http://clubdelecturasantnarcís.blogspot.com (comentaris, al final d'aquest text) - El correu-e: lluisgil@eldimoni.com - Els telèfons: 649 438 873 - 972 230 790 (lluís gil) ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Frases de capçalera

Després d'uns dies a la nostra capçalera, les guardem per que tothom les pugui llegir i veure qui les ha dit i a on.

* * * *

“La lectura és una de les formes de la felicitat. Un bon llibre es gaudeix al moment de llegir-lo i crea un clos particular i càlid al qual, passat el temps, sempre s’hi pot tornar”.

Miquel Pairolí . “Exploracions” (fragment de l’epíleg) CCG Edicions. Febrer 2006

"Com en una casa, a les novel.les s'hi sol entrar per la porta. I després, la resta, és el plaer de llegir".

Jaume Cabré. "La matèria de l'esperit" (fragment de: 2. Al principi hi havia la paraula). Proa. La mirada literària. Novembre 2005

"El amor a las bibliotecas, como la mayor parte de los amores, hay que aprenderlo".

Alberto Manguel. "La biblioteca de noche" (pàg. 23) Alianza Editorial. Alianza Literaria. 2007

"La literatura és vida feta lletra"

Joaquim Pijoan. "Sayonara Barcelona" Edicions Proa. Col.lecció A Tot Vent. 2007

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

D'una entrevista a Joan Margarit *

El diari Avui, de 8 d'Agost, publica una entrevista al poeta Joan Margarit. Aquest és un extracte d'algunes respostes sobre diferents temes:

Sobre la vida... "Els qui passen per la vida eludint els problemes estan condemnats a ser uns tontos integrals. Enfront de la duressa de la vida, no serveixen les eines alienes ni els entreteniments". Sobre la poesia... " De poesia només n'hi ha de bona i de dolenta. La bona no és entreteniment, en absolut. Si vols riure, no vagis a buscar un poema. Els poemes els rellegeixes, com també tornes a escoltar una sonata de Mozart". " Un bon poema flueix amb tanta naturalitat que sembla fàcil de fer... Sempre hi ha qui es pensa que farà cinc poemes com els de Machado en una tarda... Sobre el caminante no hay camino se hace camino al andar no en poden dir res, perquè ja ho ha dit tot Machado. " Si no entens un poema, la culpa és del poeta". " El poeta fa el poema i cada lector n'extreu les pròpies variants sentimentals. El poema és un acte d'intel.ligència sentimental". Sobre l'ofici de poeta... " Té una part d'aprenentatge, aprens a fer de poeta com aprens a fer de paleta... El que fa de poeta al cap de vint anys pot veure que s'ha equivocat i que no és poeta". Sobre la llengua... " Vaig estar molts anys equivocat. Era inculte en la meva llengua materna, i vaig triar per fer poesia la llengua de cultura. L'altra dia vaig trobar una carpeta amb cent sonets meus en castellà, molt dolents. Havia fet un acte de fe personal afirmant que era poeta, però alguna cosa no funcionava. Em cartejava amb Miquel Martí i Pol, en català, i un dia ell va donar a llegir una carta meva a la seva filla. Li va preguntar si creia que la persona que havia escrit aquella carta podria fer poemes en català, i ella va respondre que si. Va ser el detonant del meu canvi de llengua literària". Sobre la originalitat del poeta... " No hi ha res de nou sota la capa del cel. El millor poeta del món es limita a afegir un matís al que ja han dit abans. Però la riquesa és el matís, en l'art i en la vida". Sobre la relació entre la vida i la literatura.. " La poesia separada de la vida cau en un buit espantós. La poesia t'ajuda a viure millor. No hi ha altra cosa en aquest món... Només una cosa consola: la veritat. Una mentida no ha consolat mai". Sobre el pas del temps... " L'obsessió del poeta vell és anar més a fons amb menys recursos... Ara demano molt més a cada vers i si és massa brillant em fa nosa... El procés artístic d'autodepuració no s'acaba mai". " Neruda diu que la vida comença amb un nen que plora i acaba amb un viatger amb un sac. El nen és maco, però prefereixo fer un café amb el viatger". " Costa molt donar sentit a la vida, perquè a priori no en té. És< style="font-weight: bold;">Sobre el reconeixement com a poeta... " L'únic reconeixement que importa te'l dóna la gent que estimes. Quan deixa de ser íntim, és més ampul.lós però menys important. Una mirada d'admiració d'un fill val més que totes les creus de Sant Jordi del món". * Entrevista d'Eva Piquer, feta a Colera, i publicada a l'Avui del 8 d'Agost de 2007, a les pàgines de Cultura. UN POEMA INÈDIT* VIATGE Una estació d'andanes cansades. De crepuscle difícil. Imagino que sóc algun dels passatgers que baixen, que tu m'esperes en una altra casa. Quan el temps va acabant-se, somiar és desolat. Ja sense temps, estic pensant en tu dintre d'un tren parat a una ciutat on no he estat mai. El tren arrenca i passa per davant d'unes cases. Hi ha una finestra que, amb la llum encesa, mostra un interior: és un instant amb la vaga sospita d'unes vides. Tampoc és gaire més el que jo sé del que sempre n'hem dit el nostre amor. * Publicat a les mateixes pàgines de l'Avui. -----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------