D'una entrevista a Joan Margarit *

El diari Avui, de 8 d'Agost, publica una entrevista al poeta Joan Margarit. Aquest és un extracte d'algunes respostes sobre diferents temes:

Sobre la vida... "Els qui passen per la vida eludint els problemes estan condemnats a ser uns tontos integrals. Enfront de la duressa de la vida, no serveixen les eines alienes ni els entreteniments". Sobre la poesia... " De poesia només n'hi ha de bona i de dolenta. La bona no és entreteniment, en absolut. Si vols riure, no vagis a buscar un poema. Els poemes els rellegeixes, com també tornes a escoltar una sonata de Mozart". " Un bon poema flueix amb tanta naturalitat que sembla fàcil de fer... Sempre hi ha qui es pensa que farà cinc poemes com els de Machado en una tarda... Sobre el caminante no hay camino se hace camino al andar no en poden dir res, perquè ja ho ha dit tot Machado. " Si no entens un poema, la culpa és del poeta". " El poeta fa el poema i cada lector n'extreu les pròpies variants sentimentals. El poema és un acte d'intel.ligència sentimental". Sobre l'ofici de poeta... " Té una part d'aprenentatge, aprens a fer de poeta com aprens a fer de paleta... El que fa de poeta al cap de vint anys pot veure que s'ha equivocat i que no és poeta". Sobre la llengua... " Vaig estar molts anys equivocat. Era inculte en la meva llengua materna, i vaig triar per fer poesia la llengua de cultura. L'altra dia vaig trobar una carpeta amb cent sonets meus en castellà, molt dolents. Havia fet un acte de fe personal afirmant que era poeta, però alguna cosa no funcionava. Em cartejava amb Miquel Martí i Pol, en català, i un dia ell va donar a llegir una carta meva a la seva filla. Li va preguntar si creia que la persona que havia escrit aquella carta podria fer poemes en català, i ella va respondre que si. Va ser el detonant del meu canvi de llengua literària". Sobre la originalitat del poeta... " No hi ha res de nou sota la capa del cel. El millor poeta del món es limita a afegir un matís al que ja han dit abans. Però la riquesa és el matís, en l'art i en la vida". Sobre la relació entre la vida i la literatura.. " La poesia separada de la vida cau en un buit espantós. La poesia t'ajuda a viure millor. No hi ha altra cosa en aquest món... Només una cosa consola: la veritat. Una mentida no ha consolat mai". Sobre el pas del temps... " L'obsessió del poeta vell és anar més a fons amb menys recursos... Ara demano molt més a cada vers i si és massa brillant em fa nosa... El procés artístic d'autodepuració no s'acaba mai". " Neruda diu que la vida comença amb un nen que plora i acaba amb un viatger amb un sac. El nen és maco, però prefereixo fer un café amb el viatger". " Costa molt donar sentit a la vida, perquè a priori no en té. És< style="font-weight: bold;">Sobre el reconeixement com a poeta... " L'únic reconeixement que importa te'l dóna la gent que estimes. Quan deixa de ser íntim, és més ampul.lós però menys important. Una mirada d'admiració d'un fill val més que totes les creus de Sant Jordi del món". * Entrevista d'Eva Piquer, feta a Colera, i publicada a l'Avui del 8 d'Agost de 2007, a les pàgines de Cultura. UN POEMA INÈDIT* VIATGE Una estació d'andanes cansades. De crepuscle difícil. Imagino que sóc algun dels passatgers que baixen, que tu m'esperes en una altra casa. Quan el temps va acabant-se, somiar és desolat. Ja sense temps, estic pensant en tu dintre d'un tren parat a una ciutat on no he estat mai. El tren arrenca i passa per davant d'unes cases. Hi ha una finestra que, amb la llum encesa, mostra un interior: és un instant amb la vaga sospita d'unes vides. Tampoc és gaire més el que jo sé del que sempre n'hem dit el nostre amor. * Publicat a les mateixes pàgines de l'Avui. -----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------