LA LECTURA
El lema d'una campanya institucional de la Generalitat afirma: "La lectura ens fa més lliures". Hi estic d'acord. Només cal pensar en els països que varen patir la censura per donar-li la raó al autor de la frase. Però, a més dels llibres, la lectura provoca efectes secundaris que convé tenir en compte. Si et tornes adicte, per exemple, ¿segueixes essent igual de lliure? Comences a dedicar bona part del teu temps a recòrrer llibreries, cercant el plaer primigeni d'ensopegar amb alguna joia que, durant unes hores, et converteixi en un ser posseït i dependent. I si, a més, et dona per comprar llibres, et caldran més diners, més espai per enmagatzemar-los, més temps per llegir-los, més bolígrafs per subratllar-los, més memòria per recordar-los (i oblidar-los) i més saliva per per comentar-los amb altres malalts que també presumiran de ser lliures però que, en realitat, estarn igual d'enganxats que tú.
I si, haureu sigut lliures d'escollir aquest camí: conèixer les ciutats en funció de les seves llibreries, organitzar la vostra biografia a partir de lectures fundacionals (que, alhora, us remetran a núvies assolibles o per assolir, a amics guanyats o perduts, a aeroports tancats per culpa de la neu), conviure amb "lepismes", i no gosar a admetre que, a més d'ahever-vos passat un terç de la vida dormint, heu invertit un altra terç en llibres, compulsiva succesió d'històries i de frases que, com la mirada d'una desconeguda, atrauen o intimiden (la última, d'un conte de Carl Watson: "Voleu una sol·lució ràpida a totes aquestes preguntes? Al capdevall, la religió més curta cab en dues paraules:tingues compte").
Avui, a diferència del que passava en altres èpoques, la lectura gaudeix d'un prestigi tant unànim que gairebé espanta. En ocasions, això la obliga a carregar amb una responsabilitat que no li correspon. Totes les virtuts que se li atribueixen són certes, però, a més de lloar-les, s'han de detectar els seus perills, identificar l'intrussisme dels aprofitats, maleïr la negligència dels que es fan editors i aconsegueixen que, en pocs minuts, tinguis entre les mans pàgines soltes d'un volum péssimament enquadernat. De manera que potser seria bó incloure el següent avís oficial en els llibres: "Llegeixi amb moderació". Immediatament, s'activarien els nostres mecanismes de contradicció i llegiríem en excés, recaient una i una altra vegada en un vici consolidat que alguna vegada fou un plaer ingenu i que ens ha proporcionat extraordinaris moments i sonats disgustos, tardes monòtones, tones d'entreteniment i no poques angoixes.
Cel·lebrem, doncs, aquesta invitació oficial a la lectura com exercici de llibertat, però tinguem en compte les seves servituts i no oblidem la religiosa resposta de Watson, aplicable a qualsevol pregunta: ves en compte (en aquest cas amb el que llegeixes).
Sergi Pàmies.
Article publicat a La Vanguardia,a la columna de l'autor.
Imatge: Google.
