Gironins. MARIA ROSA CULLELL OLIVERAS. Poeta

La propera trobada del Club de lectura de poesia serà el dia 21, a l'hora i lloc habitual i la lectura proposada forma part del poemari de Maria Rosa Cullell, membre del club.

El text que ve a continuació és el corresponent a la secció "GIRONINS", que cada divendres publica al suplement de Girona, de La Vanguardia, l'Oriol Ponsatí-Murlà, també membre del Club. Aquest va ser publicat el 28 de maig de 2010.

Interessar-se per tot: viure poèticament

Tot just fa una setmana, naixia a Girona una nova iniciativa, promoguda per l'Associació Ad´Art. Es diu Domèstica i durant dos dies (20 i 21 de maig) ha convertit cases particulars, seus d'entitats i comerços del centre de Girona en escenaris d'exhibició de fotografia, pintura, dansa, poesia, música... Una de les participants d'aquesta primera edició de Domèstica ha estat la infatigable Maria Rosa Cullell Oliveras (Anglès, 1965), que hi ha presentat Poesia a la carta. Qualsevol persona que, a Girona, acostumi a assistir a recitals de poesia l´haurà coneguda. No no més perquè és oient i rapsoda habitual d'esdeveniments poètics sinó perquè és la mena de persona sempre disposada a col·laborar activament en tota mena d'accions innovadores i que aportin vida a la ciutat. El periple vital de Maria Rosa Cullell ens dibuixa una persona d'una inquietud infinita i sempre disposada a convertir la seva vitalitat poètica en un instrument d'expressió personal i d'aproximació als altres. Hi deu haver poques coses per les quals la Maria Rosa no s´hagi interessat. Al seu Anglès natal, amb el grup de teatre La Bambolina, va iniciar-se en l'art dramàtic.També a Anglès se li va despertar la passió per la poesia gràcies al seu contacte amb l´Associació Cultural Floricel. Ha estat voluntària com a enllaç de protocol en la delegació governamental de Moçambic en els Jocs Olímpics del 92, ha actuat al Festival de Teatre Amateur (Fitag) de Girona, ha actuat en el migmetratge Ypandèmia, dirigit per Jaume Casas i seleccionat al Festival de Cinema de Girona, ha recitat en la mostra d'art efímer Caos Total, de Figueres, o al festival d'art MaMa de Madremanya, ha col·laborat durant tres anys com a locutora radiofònica al programa La Roda, de Ràdio Sant Gregori, i és rapsoda habitual de les Nits Poètiques al Lateral i dels recitals a El Cafè, de Girona. Una de les coses que més sorprén, però, de  Maria Rosa Cullell és que combina amb tota naturalitat el cultiu de les lletres i dels números (és funcionaria de la Diputació de Girona i a les hores de feina remena moltes més factures que no pas poemes) i segurament això l'ha portat a formar part del comité organitzador del Banc del Temps a Girona, una iniciativa amb més d'un centenar de socis que aporten al banc hores de dedicació personal, una inversió que dóna com a interès únic l'intercanvi de coneixements i d'experiències. El ventall d'inquietuds de Maria Rosa Cullel sembla inacabable. O potser no. Potser podríem aplicar-li aquella dita antiga que diu: Sóc humà,i res d'humà no m'és alié.

ACTA DEL JURAT V PREMI DE NARRATIVA 2010

Josep Campmajó i Núria Martí (membres del jurat)

Lluís Gil (secretari del jurat)

Marti Carreras (president A.V.)

ACTA DE LA REUNIÓ DEL JURAT DEL V PREMI DE NARRATIVA 2010

El jurat del V Premi de Narrativa 2010, premi convocat pel Club de lectura Sant Narcís, de l'Associació de Veïns del barri de Sant Narcís, de Girona, s'ha reunit en el dia d'avui, quatre de juny de dos mil nou, a les 12:00 h. al Centre Cívic de Sant Narcís, seu de l'esmentada Associació, per deliberar a l'entorn de les narracions rebudes en els termes i terminis establerts en les bases de la convocatòria.

S'han rebut un total de 48 originals, dels quals, d'acord amb les categories de participació que a les esmentades bases s'especifiquen, 47 pertanyen a la categoria A (majors de 17 anys) i 1 a la categoria B (fins a 17 anys).

El jurat, format per Núria Martí (escriptora i professora de llengua catalana), Josep Campmajó (escriptor i empresari) i Feliu Antúnez (metge i escriptor), atenent als seus judicis i valoracions, han acordat proclamar els guanyadors següents:

Categoria A (majors de 17 anys)

PRIMER PREMI, dotat amb 750 euros i el trofeu “Numulit de Sant Narcíus”i, a l'obra “Instantànies Urbanes”, presentada amb el pseudònim El gatot, l'autor de la qual és Miquel Pascal, d'Olot.

SEGON PREMI, dotat amb 450 euros i el trofeu “Numulit de Sant Narcís”, a l'obra “I no saber què fer-ne. 10 Microcontes”, l'autor de la qual és Oriol Ponsatí-Murlà, de Girona.

Categoria B (menors de 17 anys)

El jurat ha considerat declarar deserts els premis d'aquesta categoria.

Ha actuat com a secretari del jurat, sense vot, Lluís Gil, coordinador del Club de lectura Sant Narcís, convocant del Premi.

Sant Narcís, a quatre de juny de dos mil deu.

V PREMI DE NARRATIVA 2010 - SANT NARCIS - COMÈDIA MUSICAL

L'amic Pere García, home de teatre i crític teatral, que va assistir a l'estrena d'aquest espectacle al Teatre de Salt, amb motiu dels premis 3 de Març, i que també ho va fer diumenge passat al Teatre del Centre cívic de Sant Narcís, amb motiu de l'acte d'entrega dels guardons als guanyadors del V Premi de narrativa 2010, ens ha enviat la seva crítica:

Els animals de la faula de EL LLIBRE DE LES BÈSTIES de RAMÓN LLULL, són una excusa per retratar algunes de les facetes més tenebroses de la condició humana. Per això, quan l’any 1995 COMEDIANTS van decidir fer un espectacle teatral a partir del text de Llull, emprant tota la seva desbordant fantasia i una gran maquinaria escènica van aconseguir una funció amb escenes bellísimes, però sols en comptats moments l’espectacle mostrava la tendresa amb que l’autor es mirava els animals presentats, tot i què el que en retratava, n’era la part més fosca.

A l’entrega dels PREMIS 3 DE MARÇ de Salt, vam tenir un petit tast del espectacle teatral titulat BESTIARI, fet pels germans TITON i FERRAN FRAUCA amb música de JOAN SADURNÍ, a partir del poemari L’ALTRE LLIBRE DE LES BÈSTIES, original de SALVADOR SUNYER  i AYMERIC. Diumenge passat, i dins els actes d’entrega d’un altre premi literari –V PREMI DE NARRATIVA 2010, del Club de Lectura de Sant Narcís-, formant part de la programació de la Festa Major del barri, n’hem vist una nova, que no definitiva versió, corregida i augmentada.

A mida que va creixent l’espectacle va creixent la nostra admiració, ja que què a partir d’uns medis més que limitats, un piano i quatre ninots, la poesia i màgia dels textos de SUNYER arriben a l’espectador, de totes les edats, explicats amb una gràcia extraordinària per uns  grans “rondallaires”, que no sols saben explicar, si no que a més canten i ballen de meravella. Dominadors dels recursos escènics tenen ben repartit el joc i mentre la TITON es mou amb gran seguretat en els moments musicals, en FERRAN li serveix de perfecte contrapunt en els narratius. A la versió vista a Sant Narcís, hi hem descobert més gestualitat sàviament col.locada i una petita coreografia amb la que aconsegueixen un dels moments més aplaudits de la funció, i que van haver de repetir a petició del públic.

La música de JOAN SADURNÍ, te un paper fonamental dins l’espectacle, adaptada molt encertadament a cada bestiola que s’ha de representar. Un ventall de diferents estils musicals es desplegat al llarg de la funció i enduts per la nostra afició al teatre musical, confessarem que l’havanera-tango per “la vaca” va ser el moment  més lluït d’una representació plena d’encerts.

SADURNÍ va dir al final, que esta treballant en nous temes (nous animals), per completar el BESTIARI, esperarem en candeletes que el treball arribi a la seva fi. Llavors  en gaudirem un altre cop “a tutti pleni”. Però si us plau, no us aparteu del camí seguit fins ara. Es el més dret per aconseguir un producte que hauria de tenir una  llarga, llarga vida.  


Pere García Vidal
Fotos: Lluís Gil                                             

ACTES D'ENTREGA DELS GUARDON DEL V PREMI DE NARRATIVA 2010

El proper 6 de juny, diumenge de la Festa Major del barri, a dos quarts de dotze del migdia, al teatre del Centre cívic de Sant Narcís, es celebrarà l'acte d'entrega dels guardons del V Premi de narrativa 2010, convocat pel Club de lectura, de l'A.V. de Sant Narcís.


L'acte es desenvoluparà així:


> Presentarà l'acte Lluís Gil (Punt de lectura de Sant Narcís - Club de lectura Sant Narcís).
> Carme Sunyer i Bover, professora de literatura catalana, ens parlarà del poemari de Salvador Sunyer i Aimeric, L'altre llibre de les bèsties.
> Entrega dels guardons als guanyadors del V Premi de narrativa 2010.
> Representació de la comèdia musical, sobre textos del llibre L'altre llibre de les bèsties, de Salvador Sunyer i Aimeric, a càrrec de:

Joan Sadurní, piano

Titón Frauca, mezzosoprano

Ferran Frauca, cantant i actor

[...] És un llibre, mig en broma mig seriós, dedicat als infants aprenents de lector i als adolescents amb ganes de volar més enllà de les seves fantasies i les seves contradiccions amb ironia, bon humor i temps... 

UNA POÈTICA DEL DESVETLLAMENT (Roger Costa-Pau, poeta) - Manuel Ballester

Roger Costa-Pau

Al llarg del temps, el temps dilatat que exigeixen els universals humans, els éssers, els homes, les dones, van descobrint, no solament que són portadors d’emocions, sinó també a madurar-les i expressar-les de la millor manera possible. —Excepció feta, esclar, de les patologies i malvestats més o menys conscients, que dissort o natura ha abocat en abundància entre nosaltres.

És aquesta recerca, en el seu sentit, no ja més noble, sinó més humà —en la mesura que allò humà és allò arrabassat a la natura—, que ens ha dut als vastos camps anomenats de l’art i la literatura. I dins d’ells, potser, dit sigui sense ànim de predicació, la poesia ha estat una de les troballes més pròximes, amb la música, a la manifestació més adequada de la seva essència profunda, del, diguem-ho així, being core. I dins la poesia, no dubtaríem gaire a dir que, tant per la forma com pel fons, l’haikú o haikai és una de les maneres més essencials, potser pures, de dur aquesta manifestació a terme.

Molt sintèticament, l’haikú és una estructura composta bàsicament de disset síl·labes, sovint de tres versos, que per la seva capacitat de síntesi i senzillesa formal no requereix ni signes ortogràfics ni puntuacions. Provinent en principi del Japó, si bé amb antecedents a la Xina, el nom d’haikú —haikai sembla més primitiu— es consolidà al segle XIX al Japó i així passà a Occident, on fou rebut com una manera de fer poesia menys complicada i racionalitzada que la que s’estava fent per aquests verals. En l’adaptació occidental s’alliberà així mateix, ara i adés, de la referència quasi obligada a la natura i/o a l’estació de l’any.

Roger Costa-Pau, un dels poetes qui sap si més (relativament) desconeguts en relació amb la qualitat de la seva obra, no excessiva però intensament poètica, fou el guanyador del premi Joan Teixidor, d’haikús, l’any 2009, premi que ha estat editat per Viena amb el títol I en qui, l’ofec?, per ell mateix ja prou suggeridor. El llibre és compost pels vint-i-un haikús que optaven al premi i s’hi ha afegit, a efectes de publicació i amb sort per al lector, una selecció de poemes brevíssims, a tall d’kaikús també o tankas, que emmarquen i ajuden a completar el sentit del cos d’haikús central. Conté, així mateix, diverses il·lustracions, al meu parer extraordinàriament potents i ajustades al que l’haikú és, fetes per l’artista Roser Bover. Gosaria dir que són en si mateixes haikús buidats de síl·labes, reduccions d’una poètica als seus camps d’energia darrers, una mena d’equivalents, dins el visible, de la partícula de Déu de la física. El llibre inclou tres cites, una de Isidre Martínez Marzo, una altra de Víctor Sunyol i la tercera d’Agustí Bartra; jo diria, compte fet del que s’ha apuntat abans sobre l’autor, que és tota una declaració d’intencions. El recull d’haikús pròpiament dit comença així,

sagnosa i fonda

la llum que l'heura augura

silent en l'amunt

i el darrer diu,

i en qui als ulls l'ofec

-reprès l'ullal en daga-

ingràvida mar?

Al fons la sang augura, què?, esperança?, l'heura s'enfilarà i trobarà la llum, la claror o la calidesa necessàries per una vida, diguem-ne, realment existent, això és, sentida, pensada, com una mena de itaquiàssic camí d'una autoconsciència cap a la consciència de si, què és, en el fons, un nosaltres. Passa que aquest viatge no és gratuït, ni planer ni calm: hi ha esculls, pedregams, defalliments, cadàvers i/o trossos de carn i esperits propis que cal anar-se deixant, sisplau-amb-grat-o-força, pels congosts i escarpadures de la ruta, que són multitud. Sobretot perquè es tracta d'un trajecte bàsicament interior.

Diu el poeta en l'últim poema del llibre,

hi hagué més temps de caure avall i de més foc

i volíem el càntic i el verd malva de les aigües abraçants...

i és que tota cosa viva es troba en el viatge, no pas en l'illa, lloc, ell mateix, que per ser punt i final, arribada, és d'una absoluta feredat.

Els haikús de Roger Costa-Pau són d'una bellesa extraordinària, només equiparable a la seva rica, complexa simplicitat,

...si negra a l'avenc

la sembra i tota l'ombra 

de no saber-te

Us adoneu, és clar, com el lector que això escriu, de com significants i significats s'ajoquen junts, de la bellíssima combinació sonora dels dígrafs -gr,br-, de la força com som abraçats pel joc de les vocals obertes, de l'oposició i resignificació mútues de la sembra i l'ombra, de la germanor entre l'avenc negre i el desconeixement de tu... O aquest altra,

i en qui al cos l'ofec

-fulgent en el bleix la sal-

sinuosa mar? 

Una mar sinuosa? Més aviat és, el nostre, un rumb sinuós, en mar tant com en terra. I què me'n dieu de la -permeteu-me l'adjectiu, gens encomanat del poeta, fragorosa contradictio in terminis, però plena de sentits fulgent en el bleix la sal...?

Fa ja molts anys, els de l'Amèrica del Nord editaren el llibre d'un economista, Schumacher, titulat Small is beautiful, que ha estat qualificat com un dels més influents en el seu camp durant anys i panys. Doncs bé, és cert, la minimalitat aparent de Roger Costa-Pau -gens inesperada, és continuació i evolució de la seva veu poètica, vegeu-ne els poemaris anteriors -és bellíssima, densíssima, i, fet i fet, immesurable ja que ateny al fonament més soterrat de tots nosaltres. I el destorba. I el trava, com un amant a l'altra llit.

Llegiu el poeta. En un pais de felinies maules, com el nostre, que un nom, una poesia, no soni o no retrunyi abans, ara i després arreu, no vol dir que no resplandeixi tant o més que els altres. Llegiu-lo, no us en penedireu.

*** Roger Costa-Pau, I en qui, l’ofec?, Viena, 2009 (XLII Premi de poesia Joan Teixidor)

Manuel Ballester

ELS LLIBRES QUE LLEGIM ELS CLUBS DE LECTURA - MAIG 2010

 Club de lectura narrativa, grup A:  El camino, de Miguel Delibes.


Éste texto de Delibes, narra los sentimientos de un chaval antes de volver a la ciudad. El chaval siente que las cosas y el valle, sus propios amigos tiran de él, clavándole los recuerdos; el deseo de permanencia es evidente. No quiere volver y todo es un herbívero de vivencias en su cabeza, que le impiden conciliar el sueño,  obligándole  a reconstruir las instantáneas de todo lo que ha vivido y sentido, mientras ha estado allí.

                      

    Club de lectura narrativa, grup B:  Petons de diumenge, de Sílvia Soler.

   

Síilvia Soler ha creat amb Petons de Diumenge una excel·lent novel.la que ella mateixa defineix com un homenatge a les dones que van fer petites revolucions durant el franquisme. Una època marcada per l’estricta moral religiosa que vetava a les parelles a demostrar el seu amor.
Silvia Soler ha aconseguit amb aquesta novel·la el Premi Pudenci Bertrana. Un guardó de prestigi que en anteriors ocasions han aconseguit autors de l’alçada de Quim Monzó, Sergi Pàmies, Baltasar Porcel, Manuel de Pedrolo entre altres escriptors de primera fila.






Club de lectura de poesia:  Magnòlia en mà, de Anna Hernández-Turné.


El Club han llegit la poesia de l'Anna i, d'aquest poemari i altres n'han parlat amb l'autora el passat dilluns.

XIV
　
cerqui pas a comprener, ni mai a lo desfar, ni a tornar començar res.
me perdèri coma un se pèrd sens se voler trobar.
arribar per s’escafar
se marcar per se tirar
sens coas sens primièr avís.
suprimir

revirat a l'occità per Jaumes privat

V PREMI DE NARRATIVA 2010 - PUNT DE LECTURA SANT NARCIS - CLUB DE LECTURA (GIRONA)

El "Punt de lectura Sant Narcís - Club de lectura", del qual en soc el coordinador, de l'Associació de Veïns de Sant Narcís, de Girona, acabem de convocar el V Premi de narrativa 2010.  Es pot optar als seus guardons, en dues categories d'edat i té una dotació econòmica per 1er. i 2ón premi en cada una d'elles.

Els treballs premiats es fan públics i s'entreguen en el transcurs de la Festa Major del barri, sempre el primer cap de setmana de Juny.

Les Bases es poden consultar en el següent enllaç:  http://www.eldimoni.com/sant-narcis-narrativa-2010.pdf

(4 pàgines).

Els treballs premiats es publiquen en el periòdic digital  http://www.eldimoni.com/, on també es poden llegir tots els premiats des de l'any 2006 (primera convocatòria).

Cada 3 anys, els premiats es publiquen en format llibre.

Algú s'anima a participar-hi?